Per què, Isaac?

Un relat de: chusteriana
Recordo vagament al meu germanastre, de manera confosa, i recordo la supèrbia sense límits que el caracteritzava.

Fill del meu pare, el comte de Ridish, heretà la seva arrogància, però Isaac II, que així es deia, superava amb escreix la seva crueltat. “De petits, tots els germans es barallen” em deia la comtessa en un intent de consol vers a les ferides propinades per les pedres que em llançava quan jugàvem.
La seva falta d’estima no acabava amb mi, el seu menyspreu s’estenia a tot ésser viu que habités el castell: els gossos de caça, els cavalls, el servei, la família, fins i tot, la seva pròpia mare. Tothom, a exempció del nostre pare. La necessitat d’assolir el reconeixement de fill predilecte, el feia maquinar estratègies per aconseguir posar al pare contra meu. El meu càstig era el seu premi.

Si la memòria no em traeix, un dia, passat uns anys, el meu pare em va fuetejar a l’estable, de tornada de la meva passejada a cavall pels jardins de la propietat, sense més explicació. No era la primera vegada que patia una situació com aquesta, per això ja intuïa qui era el causant i vaig anar apressa a buscar-lo.
- Per què, Isaac? Per què ets així amb tothom qui et rodeja? Què t’han fet? Què t’he fet jo per que m’odiïs tant? Som família, tenim la sort de tenir el mateix pare...
- Sort? És una maledicció tenir-te com a germanastre! Està a prop teu em revolta la sang. Prego tot els dies per que acabis enterrat al costat de la teva mare. Jo sóc el fill perfecte, l’orgull del meu pare. Tu només ets un error i m’he encarregat que se n’adoni.

Temps després, la seva mare va morir d’una grip, però ell no va perdre el seu valuós temps en cuidar-la, ni acomiadar-se’n, però sí en desfogar-se contra meu. Ara, he oblidat el dolor perquè estic amb la dona que sempre em va estimar. No estic afligit, de fet, no sento res. Només la compassió pel meu germanastre que ha d’aguantar insults i cops del meu pare en les seves constants baralles d’ostentació de superioritat.

Comentaris

  • Germanastres pollastres[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-05-2013 | Valoració: 10

    Dos germanastres barallant-se com dos pollastres. O més ben dit, un dells fent-se el gall dins el galliner. Baralles animals, pròpies de l'Edat Mitjana on, o pegaves o et pegaven. Bona ambientació i bona lectura. Sembla que al germanastre li continuen els problemes, ara barallant-se amb el seu pare per veure qui mana més. M'ha agradat molt llegir-te. Ho continuaré fent. Una abraçada.

    Aleix

  • Per què?[Ofensiu]
    Silvia8 | 17-04-2013 | Valoració: 10

    En aquest cas, com molts altres, la reposta és difícil. M'ha agrat el relat, i l'ambientació que li has donat li dóna un toc especial. Felicitats!

  • La història es repeteix[Ofensiu]
    bloodymaruja | 16-04-2013

    M'ha agradat el conte, ambientat a l'época medieval, crec. Com ha estat sempre, el maltractat es converteix en maltractador.
    Sembla que aquest relat forma part d'una història més llarga, o m'equivoco? Ho dic ja que parla d'una dona que és la que sempre ha estimat el protagonista. O és per aixó que el germà tractava malament al pobre Isaac? Potser a més de la lluita per l'amor del pare hi havia un amor més carnal??
    Bon relat, chusteriana.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de chusteriana

chusteriana

8 Relats

25 Comentaris

7128 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Un dels propòsits d'any nou va ser dedicar part del meu temps lliure a escriure un llibre. Des d'aleshores he comentat en fòrums literaris, he participat en concursos... Necessito pràcticar, obtenir fluïdesa i comprovar si el que escric arriba a la gent, per aquest motiu us agrairia la vostra sincera opinió.

Gràcies, gent!