El Plenari

El plenari de l'ajuntament estava reunit al complert. Per primera vegada havien arribat a un acord unitari. La força de l'oposició havia donat suport al partit governant. Un únic punt dins l'ordre del dia tendria que ésser debatut. En la primera idea tots estaven d'acord. Ara, el que mancava era la forma de dur-la a terme.
Feia dies, en els distints mitjans d'opinió escrita, s'havia plantejat la qüestió del perquè els noms de carrers o pertanyen a personatges famosos morts, o famosos vius o a gestes que tenien un lloc als llibres d'història. A una de les enquestes d'opinió, un ciudatà anònim havia demanat el perquè no podia dur el nom del carrer qualsevol ciudatà anònim com ell.
Les eleccions es trobaven a prop. Les forces polítiques de l'ajuntament s'havien fet eco de aquella estranya petició ciudatana.
Quan l'horabaixa , ja tots els regidors de l'ajuntament estaven en els seus seients, esperaven complaguts el debat de la forma com desenvoluparien aquell únic punt de l'ordre de treball. El Secretari llegí l'acte del plenari anterior i no hi va haver cap objecció.
Els regidors tenien presa en passar a aquell únic punt.
Quan el Secretari, després de beure un glopet d'aigua per aclarir-se la gargamella, s'acosta al micròfon. Amb una veu una mica engolada, y vocalitzant de manera un pel excessiva cada paraula, manifesta: - Ordre del dia de dia 5 de febrer del 2004. Elecció i designació del ciudatà anònim. Designació del carrer o plaça que portarà el seu nom. En aquell ple extraordinari no hi cabien per reglament l'apartat de precs i preguntes.
Acte seguit es donà la paraula el Batlle, un home de cabells blancs pentinats cap enrere que portava un blassier creuat de color blau. Va treure unes ulleres de lectura de dins l'estoig i amb una parsimònia que no n'era de necessària, se les col·loca. Dirigí la mirada a la carpeta que es trobava sobre el taulell i obrint-la digué: Srs regidors, tots estem d'acord, ja que així es decidir que els ciudatans anònims qui son els que d'alguna manera ens atorguen la seva confiança per a la gestió,en els períodes electorals, els si hem de reconèixer el seu valor. Per fer-ho través d'un acte públic, i com descartarem el proclama un homenatge, ja que podria produir un malestar entre els altres ciudatans no elegits. Decidirem, d'alguna manera, que l'atzar fos el qui decidís el ciudatà en qüestió.
-Jo, abans de que es doni la paraula als diversos regidors, voldria fer la següent proposta, que mitjançant un programà informàtic que barreges tots els noms de ciudatans i ciudatanes empadronats, majors d'edat i muntant una pantalla gegant a la plaça de l'ajuntament, aparegués el seu nom i domicili, després de manera oficial se li feria saber.
El consistori, que no sabia ben be com el batlle havia arribat a aquella curosa idea, i com si una força energètica els envoltes a tots començaren a fer una ovació d'aplaudiments que durà a prop de cinc minuts. Tots es miraven contents i satisfets.
Després d'aquella aprovació unitària, no calia la votació pertinent, malgrat el secretari expressar si hi havia alguna objecció que es demanés el torn de paraula. Ningú la demanà. Després de conformar una comissió de treball que s'encarregués, formada per representants de totes les forces polítiques, es tanca aquell ple.
Passaren els dies i arriba el dia en que es tenia que formalitzar l'acte. Abans, i perquè i concorris els màxims de persones s'havia fet una campanya publicitària a tots els medis.


El dia de l'acte fou solejat, malgrat un vent fred movia les branques dels plataners de la plaça. Tot sortí com s'havia previst. L'acte fou planer, sense pompa. El nom del ciudatà elegit fou: Mariano Arbós Gresol. Després de les comprovacions pertinents, se'l localitzà a la presó de la vil·la, on complia condemna per vandalisme contra mobiliari públic. Havia romput a pedrades una placa que encara recordava la dictadura del general Franco. El consistori dimití en ple en el proper plenari extraordinari, ni al batlle se li havia acut que es pogués donar la circumstància de que el nom d'un delinqüent comú o no tan comú, pogués dur el nom d'un carrer de la seva ciutat.