El pas del tot

Un relat de: joomateixaaa
I sense adonar-te'n els dies passen.

Allò que tant desitjaves ja fa anys que va passar. El compromís de fer noves coses ja l'has anat agafant i, sense fixar-t'hi, s'ha convertit en una vella costum.

Tant de bo tot això fos real. Potser vivim dins un magnífic temps imaginari en el qual hi som participis de crear noves realitats.

El moment ens fa estar vius i el record ens va acorant poc a poc. Els somnis ens ofeguen i nedem per continuar aquí. Potser algun dia arribarem a terra, potser un dia ens veuran partir.

Si el rellotge no para, ¿qui guanyarà aquesta partida? ¿Quines seran les nostres últimes paraules, quan acabarem tot aquest joc?

Comentaris

  • Coneixes a Cronos ?[Ofensiu]
    kefas | 04-08-2017

    No ?. Doncs compte ! . És qui t’està devorant. Abandona’l, fuig d’ell i amb el que queda de tu, busca a Kairòs. I quan el trobis, si et plau, no confonguis els desigs amb els compulsius capricis infantils.

    Mentre, posa la teva atenció, de manera plenament conscient, a endreçar i netejar les ruïnes entre les que vius.

    Ah, i no cal que estudiïs la vida. Amb viure-la ja n’hi ha prou.