El paisatge

Un relat de: AINOA

Quin paisatge més bonic
veig des de la finestra,
envoltat de muntanyes
plenes d'arbres,
i herbes fresques.
Aquesta olor que desprèn
la mare naturalesa,
et fa sentir sensacions
de benestar i riquesa.
Avui esta nevat,
només una miqueta,
pro li dona un aire nou
que ressalta la seva bellesa.
Aquests paisatges tan bonics,
no podem deixar-los perdre.
Perquè en podem gaudir tots,
de las meravelles de la naturalesa.

Comentaris

  • Natura[Ofensiu]
    Melcior | 05-04-2006

    Aquest don tan preciós que s' oblida tan sovint,
    ens proporciona paisatges com el que descrius.
    Endavant.

  • el paisatge [Ofensiu]
    giocondix | 04-09-2005 | Valoració: 5

    Parlar de la naturalesa és bonic. Ho fas bé, però falta l'essència poètica de les paraules. Un consell: no hauries de caure en tòpics de sempre, hi han altres maneres per expressar-se.

  • Preciós.[Ofensiu]
    joudl | 04-09-2005 | Valoració: 7

    Diuen que de vegades una paraula descriu un món....
    Preciós.

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 08-07-2005

    He, he...

    M'ha tornat a passar!

    M'he llegit el relat i he pensat: "Nassos! Això em sona!"

    I efectivament: ja te l'havia comentat.

    Vinga! Vaig a buscar algun altre relat teu per acabar amb el meu COMENT d'aquesta setmana.

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • " La mare naturalesa "[Ofensiu]
    kispar fidu | 28-06-2005

    i totes les seves maravelles!!

    Quin goig fa poder estar al cim d'una muntanya, veient grans pics al teu voltant, sentint-te petit en un gran món, notant l'aire fred, sentint la llibertat a flor de pell...

    Tens tota la raó! No ens ho podem deixar pendre! I la veritat, és que si no vigilem una mica i tenim més cura, nosaltres mateixos destruïrem els que ens dóna tanta vida... (Tota una pena, la veritat...)

    Gemm@

  • Tot aprofitant...[Ofensiu]
    Llibre | 20-03-2005

    que disposo d'una estoneta lliure, aquesta tarda m'he decidit a posar-me una mica (i només una mica, perquè tinc molta feina endarrerida) al dia de lectures pendents de RC.

    La veritat és que ara feia temps que no et llegia i no et comentava.

    Aquesta descripció que ara ens fas del paisatge que contemples, crida l'atenció per la senzillesa amb què expresses la bellesa. Però per damunt de tot, em quedo amb els darrers versos. Aquesta mena de cant, o potser fora millor dir de clam, que no vol permetre que es malmetin:

    "Aquests paisatges tan bonics,
    no podem deixar-los perdre.
    Perquè en podem gaudir tots,
    de las meravelles de la naturalesa. "

    Salut!

    LLIBRE

Valoració mitja: 7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: