El nostre joc

Nit entre copes. Vi, cava català i licors variats gola avall. Mirades entrecreuades, i balls estúpids. Música festiva i llum tènue. Moviments descompassats i fregaments afortunats. Gent absorta, present en cos però amb l'ànima perduda per algun racó qualsevol. Joves i d'altres que no ho són tant. Alguns que se'ls ha passat l'arròs provant amanir-lo amb alguna salseta sucosa.
Tu, dret a l'altra banda de la sala, fent com el qui no sap. Falsa innocència dels quaranta passats. Fingint-te còmode amb la dona al costat, quan ni tal sols la mires. Desviant la mirada quan clavo els meus ulls en tu, però guaitant-me de reüll quan creus que no et vigilo. Rient-me les gràcies quan faig alguna broma sense sentit, però incapaç d'articular paraula quan la dona marxa al bany, i ens quedem tu i jo, sols, amb un voltant aliè a tot plegat.

M'agradaria ser més agosarada i despullar-me d'aquesta timidesa. Aleshores ara no estaríem aquí, entre copes buides i plenes, desitjant fermament que mai s'acabin per no haver de marxar a dormir i poder allargar, fins ben entrada la matinada, aquest joc que no sé pas on ens durà.