El nèctar dels teus ulls

"Miraculosa imatge la dels teus ulls
mirant-me, mirant com els meus
et miren, alenant guspires de llum,
endolcits amb el teu nèctar
grisós i transparent."

...Blau, tot al teu voltant és blau;
el reflex del cel a les teves pupil•les,
l`espai entre el sol ixent i la lluna minvant
i les gotes cristal•lines, suquejant
del gris sobre el meu cap
fins al xipolleig translúcid sota el meu pas.
Tu, ara pluja, ara gotes,
flueixes camí avall
des del front, lliscant pel nas
vers la meva boca oberta
aspirant l`anhel del teu sabor,
engolint cada una de les teves lliscoses,
efímeres, espetegadores
gotes de pluja, líquid d`or.
I així, ja desfet, esdevens
suc, nèctar, dolça suor,
entre tempestes de llampecs i trons,
esmicolant-te en milers de bocins,
regalimant tot tu sobre nosaltres,
reflectint resplendors multicolors
sobre els cristalls dels nostres ulls,
buscant-te,
anhelant-te en cada precís moment
abans no t`esgotis,
abans no t`evaporis.

Font de vida,
correré, amb el càntir a les mans
per omplir-lo de tu,
per endur-me el màxim de tu;
més, més que els demés,
jo en vull més.
Vull abastir la meva trinxera
amb la teva líquida essència,
disposar-me en ritual escena
de genolls, les mans esteses,
i acariciar el càntir,
arroentar l`embolcall
amb els palmells de les meves mans,
amb la pell que em recobreix l`ànima,
amb els llavis entreoberts
acariciant el líquid,
escumant-lo,
amb el meu alè escalfant-lo,
un cop, un altre,
i un altre cop,
fins que els vapors de la roentor
m`indiquin
que ja és arribat el moment
d`esquitxar-me de tu,
de submergir-me en tu,
en tot el teu fluid blavós
reflex del cel
del teu gris tempestuós...

"I restaré immòbil front la grandesa,
miraculosa imatge la dels teus ulls
mirant-me, mirant com els meus
et miren, alenant guspires de llum,
endolcits amb el teu nèctar
grisós i transparent."