EL NADÓ I LA JOGUINA

Un relat de: Jomagi
Pobre nadó... varen fotre-l’hi davant aquella joguina electrònica digital que a cada gest, xiscle de temor o sorpresa d’ell, aquella andròmina es movia com un petit Frankenstein... Tot l’hi era escarnit en moviments acompanyats de gesticulacions lluminoses, sonores i fantasmals.

Jo, que de nadó –tal com m’expliquen- només de veure un estrany amb boina i caliquenyo ja m’esparverava!...

Crec que aquests nadons d’avui dia, entre artefactes, pantalletes digitals amb xiulets i llums estroboscòpiques acabaran d’adults fets uns éssers del metavers distòpic amb uns caps desbordants de paranoies existencials...

No voldria pas avui dia tornar a néixer i menys entremig d’aquests artefactes tant sofisticats!...

De pallús poc o molt n’he sigut de mena... Dit d’una altra manera; de petit em donaven un tub buit d’aspirines on jo hi posava el ditet a dins per fer-lo espetegar... Amb això ja en tenia prou!...

Més endavant varen seguir altres entreteniments, com aquelles senzilles llaunes buides de sardines que, lligades amb cordills feien de tren... Era tant màgic tot allò.

Tot hi així he pogut arribar a ser un modest i insignificant professor universitari...

No anem be.

Comentaris

  • Molt cert !!![Ofensiu]
    Gardenia | 08-10-2022 | Valoració: 10

    Quanta raó !!!! I com recordem la nostra infantesa, que en qualsevol estri ja fèiem
    Ara ja els pots explicar les nostres vivències ja... ens veuen com bitxos rars
    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jomagi

Jomagi

3 Relats

10 Comentaris

1139 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00