El nadal és mostassa

Un relat de: antoni masramon

Arriben aquelles èpoques plenes de felicitat en que a l'aire s'hi respira Pau, Amor i Prosperitat. La publicitat subtil enfarfega cada racó de les ciutats, dels pobles i de les cases, amb cares de gent contenta i "racional" consumint, deixant-se endur per les modes imposades per gent amb interessos econòmics clars. Onades de fidels feligresos peregrinen cap a comprar als centres comercials i a les botigues, nous temples de culte i devoció capitalista de l'era moderna, amb un falç rostre de bells pensaments , seduïts per músiques que de tant escoltar-les el ratllen i sense donar-te compte les acabes cantant. I jo em pregunto: Qui necessita un cotxe, una colònia, un mòbil de 3G amb càmera i internet, o un ordinador amb molts rams de memòria. Coses que la gent compren amb múltiples funcions que no les utilitzaran mai, quant l'únic que se'n obté és dependència desmesurada, econòmica i emocional en contra de l'auto subsistència?

I què me'n dieu de l'últim disc comercial realitzat per nenes petites i "pijes" seguint els somnis dels seus pares? Deixem-nos doncs, seduir pel consumisme!!! Vinga, atipem el Tió que té gana, atipem-lo fins a rebentar, a veure si ens dóna més coses. Fem amics invisibles, sopars d'empresa, i celebrem el pare Noël, tradició del nord d'Europa, originàriament verd i que per apropiament de la Coca Cola el van tornar vermell. És normal globalitzar fins hi tot les festes, incorporar cançons noves i nous costums en contra de la diversitat cultural de cada poble? No ens descuidem dels reis, no els de Madrid que és un altre assumpte, sinó els Reis Mags que porten coses per la gent, en definitiva, més consumisme!! Voleu dur que no ens passem amb tanta parafernàlia per unes festes d'origen religiós i humil?

No estem confonent els nens? Sembla que donem el missatge que els regals no costen de comprar i que com més en tinguin, més feliços seran. Cal que tinguin el mateix que el nen ric de la classe que els seus pares li compren tot el que vol i que després se'n oblidarà quan vegi una joguina que li agradarà mes Cal fer tants regals inútils i que la gent només els compren pel sol fet de que són festes? No és més necessari comprar les coses quan realment es necessitin, que no pas comprar-les per luxúria o per una falsa i absurda costum Nadalenca? Amb tot això es perd l'esperit d'ajudar els altres o de fer el que toca sense esperar res a canvi.

És necessari gastar-se tants diners en menjar? Què és més important unir-se amb els familiars o fer un gran àpat que de normal no ens podem permetre? I encara una altre cosa relacionada amb la família, cal que es reuneixin els familiars que duurant tot l'any no es parlen i que per Nadal es fan el paparet?

És per això que dic que el Nadal és mostassa, com el gas utilitzat pels nazis, però que en lloc de matar persones l'utilitzen els Bancs, botigues i centres comercials per matar les nostres butxaques, comptes corrents i la nostra conducta humana.

Ah i per cert que me'n oblidava, us desitjo molt Bona Mostassa, un bon més de Gener i un feliç any 2005.

Comentaris

  • Toni!!!![Ofensiu]
    ixnuir | 14-10-2008 | Valoració: 9

    Bones, sóc l'Adrià, de la uni.

    De moment només t'he llegit aquest relat i està força bé, ja tens raó ja amb tot el q dius!
    A més ho condenses molt bé, queda tot dit i ben clar.

    Bé noi, vaig a llegir alguna altra coseta teva.

  • Molt bo!!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 16-01-2005 | Valoració: 10

    El nadal és mostassa i mata a les butxaques, tens raó.

    Jo fins i tot m'atreveixo a dir, ara que ja ha passat aquesta parafernàlia, que el nadal més que mostassa és com el mercuri dels termòmetres, que pugen de temperatura quan tens febre, i que ja com a possibilitat última, doncs que si te'l empasses ( el termòmetre no!! només el mercuri ) et mores, i aquesta si que no sé pas si seria una mort massa dolça tu!! tot i així, el què sé segur és que el nadal s'ha convertit en el verí més potent que ataca impecablement al propi consumidor, encara que com molt bé expliques en aquesta crítica genial, la culpa només és nostre per caure tant baix, i no saber dir prou alhora de posar fre a la mala costum del consumisme desvocat.

    En fi, haurem d'esperar a veure quins efectes provoca en mi aquest escrit teu, i a veure si la pròxima mostassa l'hauré d'apaivagar amb una mica de quetxup!!

    SALUT, I A PUBLICAR ANTONI!!!

    UNA ABRAÇADA COMPANY!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: