boca de seda i pell defoc

Un relat de: antoni masramon

Sota els arbres, estirat,
la meva mà petonejava
tendrament, i a poc a poc,
el teu cos mig despullat.
Sentia la teva pell de seda
i la teva boca plena de foc,
una ardent quan em besava
i l'altra suau, gairebé freda.
la meva llengua et llegia,
en el teu cos dolç de mel
missatges plens de passió;
bells i embogits pel que sentia.
Tenir-te agafada al meu cos
sota la llum blanca de la lluna
d'aquella inoblidable nit,
tota meva donant-te repòs.

Comentaris

  • Records...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 12-08-2004 | Valoració: 9

    El teu poema m'ha arribat, Antoni. M'agrada com descrius aquest moment tan íntim, la teva manera d'explicar-ho és molt dolça però també deixa veure la passió del moment.
    D'altra banda també m'hi he sentit identificada perque llegint-lo m'ha vingut al cap una nit en la que vaig viure una experiència com la que descrius.
    Per cert, et volia donar les gràcies pel comentari que em vas fer. Me n'alegro que el meu relat et fes reflexionar (aquesta era, de fet, la intenció que tenia en escriure'l) i que a més t'agradés.
    Estaré encantada de seguir llegint coses teves!

    Una abraçada ben forta i molta màgia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: