El mosquit !!!!

Fa temps que estic una mica desconnectada de RC i m'ha fet molta il·lusió rebre el teu comentari tan generós. Ara tenia uns minutets i he decidit buscar-te per poder llegir alguna cosa teva i m'ha fet molta gràcia trobar-me amb aquest poema tan divertit.

No saps la nit que he passat amb un mosquit! i tens raó, el persegueixo amb "flit", l'intento matar amb un coixí (el sostre de la meva habitació és molt alt!) i al final l'única cosa que aconsegueixo és despertar la meva família i posar-me encara de més mal humor! a més, sóc al·lèrgica a les seves picades, així que imagina't la gràcia que em fa sentir-los brunzir!! He arribat a la conclusió que el més encertat seria tenir una rata pinyada com a mascota!

Apa companya, moltes gràcies per les rialles que m'has arrencat i pel teu comentari.

Una abraçada i molta màgia!

mmm, estructuralment el teu poema m'ha agradat. A mi els mosquits m'ataquen despietadament sense parar (i a la meva sirena ni tan sols s'hi acosten), sic.
Si em permets la gosadia, és una poesia molt idònia per introduir a la canalla en la poètica. Té un esperit màgic, mmm, amb un llenguatge molt senzill i amè. Em trec el barret.

OhCapità

(permetem també aconsellar-te passar un corrector per les petites errades ortogràfiques, mmm, per deixar un relat rodó del tot)

el gran poeta en Pere Quart:

"la natura diligent
ens procura
una bèstia
per a cada molèstia;
si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits
que treballen de nits"

qui ho diria que uns animalons tant i tant petits fossins carnívors i s'alimentessin de la nostra sang...

cuida't i... "a por ellos!!!"

una abraçada!

i gràcies pels teus comentaris tant generosos i amigables!