El moment del desig

Et busco amb la mirada. D'entre tots els homes que esperen plantats a l'aeroport quin ets tu? Em reconeixes i jo reconec el teu somriure i la mirada picaresca. Ja en penses alguna. Però em penso adelantar. Ja fa molts dies que el bitllet és comprat. I al llit, abans d'adormir-me, sola, ja fa moltes nits que t'imagino i que m'imagino davant teu per fi. T'apropes a mi, encara vestint aquest somriure un pèl maliciós. Una malícia divertida, plena de complicitat. Ens diem un hola a mitja veu mirant-nos les nines, fixament, com esperant quin serà el proper moviment de l'altre. Ara que et veig en directe ja no tinc cap dubte que el desig em supera. Però el faré esperar. El mantindré a flor de pell. Vols parlar. Dir alguna cosa, ves a saber què. No et deixo i el meu dit reposa sobre els teus llavis molsuts. Agafes aire. M'apropo al teu coll. Per fi la teva olor em torba, sensual i masculina. Tinc la sensació que ja l'havia imaginada. La meva llengua es passeja suau i humida per la teva pell i els llavis segellen el passeig. Tinc la sensació que ja l'havia tastada. Amb la mà que hi tinc al teu pit sento que t'acceleres. M'has posat la mà a la cintura i m'estrenys. Sembla com si ens haguessim tocat abans. Però no és així. Abans només va haver-hi la teva veu i la meva ment seguint les seves instruccions. Retorno del camí traçat vora la solapa de la teva jaqueta per trobar-me, fit a fit, els teus ulls que em miren, sense interrogacions. Expectants. Ens quedem ben aprop, mirant-nos. Els llavis quasi es toquen. Puc sentir el teu alè, calent, una mica agitat, convidant als meus llavis a explorar els teus. Però no. Ambdós sabem que no és temps encara. Que al desig se l'ha de fer patir. Se l'ha de fer esperar. Se l'ha de forçar a esclatar quan arribi el seu màxim. No és el moment. Encara.
T'apartes tot deixant-me passar, oferint-me amb la mà oberta el camí. Et miro de reüll, potser massa seriosa. Passo per davant teu. Tu em segueixes, cap a la porta. Noto la teva mirada clavada en mi.
Sortim de l'aldarull de la terminal. La brisa freda d'hivern marítim em solca la cara. Un alè d'aire fresc. El prenc sencer i me n'omplo el pit. M'aturo i tanco els ulls. Les teves mans llisquen per la meva cintura i s'instal.len sota l'abric i ara ets tu qui m'aparta els cabells i em besa pausadament el coll i juga amb el lòbul de l'orella. M'excita el so llefiscós i humit. M'imagino com serà quan la teva llengua m'explori entre les cames, i m'estremeixo. Com premeditadament les teves mans llisquen sota el meu jersei i es fan un lloc sobre la meva roba interior. Els dits freds. Les mans m'estrenyen amb seguretat els pits. Els dits busquen el mugró i hi juguen, coneixedors de l'encís que provoquen. Em mossegues al coll i em dius "anem", a cau d'orella.
Et segueixo, ara s'ha tornat la situació. Segueixo les teves passes. Els texans fan evident un darrera rodó i suggerent. T'imagino nu. T'imagino sobre meu, penetrant-me i jo subjectant-te pel darrera ajudan-te en cada envestida.
Arribem al teu cotxe. Em somrius i entrem. El teu entrecuix que es marca prominent en la tela gruixuda dels texans em suggereix una altra escena. Podria dibuixar la teva verga perfectament només seguint el contorn de la silueta que es marca al pantaló.
Em mullo els llavis. Sé que no trigaré gaire a tenir-los ocupats.
Al cotxe comences a parlar-me. Però no és una conversa estúpida, plena de tòpics. És la conversa inversemblant entre dues persones que no s'han vist mai però que es coneixen en el desig de l'altre. Em preguntes com ho vull. Dic que lent. A poc a poc i sense presses. Per assaborir-te des del principi fins al final. Tenim temps... Em dius que encara falta una mica per arribar. Jo ja hi soc. Ja ens he imaginat tot just traspassant el llindar de la porta: els teus llavis en els meus, les teves mans explorant el meu cos, la meva llengua llepant cada racó, la olor a sexe, de genolls a terra, amb la boca ben plena de tu, amb les teves mans acariciant-me el cabell, els teus dits aprofondint en la humitat luxuriosa del meu cony, t'imagino entre les meves cames, entrant-me pel darrera amb força,... no em sé decidir per una imatge concreta de la multitud que com flaix m'apareixen a la ment... però el plaer és aquí, a tocar dels nostres dits. Lliberem el desig en l'altre i l'ofeguem en els nostres crits de plaer. Ara si, és el moment.