El místic gresol del poeta

"Fer versos, o no és res o és una de les més arriscades aventures en què pot endinsar-se l'esperit de l'home". *


Així com els antics alquimistes preparaven les seves misterioses fórmules en ocultes alcoves, també el poeta treballa, incansablement, en la seva poció màgica: la poesia. La terapèutica poesia expulsa dolors antics quan els vomita en agres versos. Ressuscita desesperançades esperances. Fa que un dia plujós adquireixi bellesa i dolça malenconia: paraigües negres que es creuen, sostres mullats que es renten, calçades relliscoses que brillen. La poesia neix a partir d'una misteriosa fórmula que inclou, entre altres coses: subtil inspiració, sensibilitat a flor de pell, profunda introspecció, fèrtil imaginació i, sobretot, un cor que batega amb l'Univers.


*Frase de Salvador Espriu dins d'una contestació a un article de Jordi Maluquer, defensant l'obra poètica del su amic poeta Joan Vinyli.