El meu secret

Un relat de: iong txon

Dius que ets lletja?
Jo veig harmonia a les teves faccions
i claror de lluna plena quan somrius.

Només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

Encara que no t'enrojolis
magrada el teu posat infantil
quan et torbes i no vols que sigui dit...

Només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

Pujàvem corrents les escales, tu al meu costat
amb els punys tancats, el cos endavant
i amb cara de responsabilitat.

Només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

Mira com balles, maldestra com jo.
Però tant ens fa, la plaça és nostra:
dos ànecs al ball de festa major.

Només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

Si em tractes malament,
jo no perdo l'esperança.
A la fi comprendràs que sóc el teu marit.

Només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

Si a voltes m'enfado, tu mai no et sotmets.
Mantens, altiva, la teva dignitat;
dies i dies -pobre de mi, com me'n penedeixo!

Només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

De bon matí, quan et guanya la son
abraçada al coixí, no pots obrir els ulls.
Et faig un petó, i així fem les paus.

Només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

Doncs ara ja ho saps
però tant se val, perquè
encara que te l'hagi dit

només jo conec el secret de com se't pot estimar tant.

Comentaris

  • comtearnau[Ofensiu]
    Nina Abril | 11-01-2008

    Gràcies per la felicitació. M'ha sorprés! En realitat no era ahir, és avui, però encara millor. Has estat el primer en felicitar-me!

    Aquesta poesia del matrimoni hi ha un pàrraf que m'ha agradat molt:

    "Mira com balles, maldestra com jo.
    Però tant ens fa, la plaça és nostra".

    Així és conviure en parella, ningú ens ensenya i molts cops no ho fem prou bé, però s'ha de seguir practicant. Molta gent deixa de ballar amb l'excusa de què no sent la música, però és que la música no s'ha de sentir, la portem dins.


    Un petó.

    Gemma.

  • m'ha emocionat![Ofensiu]
    mjesus | 15-01-2006

    aquest poema tant ple sentiments i dirigit a la persona que estimes. Demostres generositat.
    El poema te un ritme suau. Salut!

  • Un secret...[Ofensiu]
    brideshead | 09-01-2006

    que no has de desvetllar mai!

    "...
    Mira com balles, maldestra com jo.
    Però tant ens fa, la plaça és nostra:
    dos ànecs al ball de festa major."

    Una estrofa encisadora, senzilla i que, per si sola, explica aquest amor envejable que et fa dir, picardiosament, que només tu coneixes el secret per poder estimar-la tant.

    Una abraçada i que segueixis així sempre!

    PS. Felicitats també per aquesta fotografia que has penjat... decididament, et transporta a un paradís!

  • Molt bon poema[Ofensiu]
    filladelvent | 10-12-2005

    Honest, el que m'ha agradat més fins ara. I amb aquesta tornada que li dóna ritme i musicalitat... bé, molt bé.

    -Filladelvent-

  • Preciós[Ofensiu]
    bdjer | 18-09-2005 | Valoració: 10

    Aquesta poesia és com una dolça cançó, que a mida que vas llegint entra la melodia en el cor i enamora. M'agrada molt, i no et sabria destacar una part en concret, perquè trobo que tota ella està molt ben aconseguida. Ja en pot estar contenta la teva dona de que l'estimis tant. Dir-te també que el final ho acaba de brodar.
    Segueix escribint! Fins aviat ;)

    Bdjer

  • fantàstic[Ofensiu]
    tramuntana | 18-08-2005 | Valoració: 9

    Em sembla un poema molt tendre. T'ha quedat clavat! fantàstic! vinga, et seguiré comentant!!

    laura^^

  • Només tu tens la sort de conèixer el secret[Ofensiu]
    jacobè | 07-08-2005 | Valoració: 9

    Només tu tens la sort d'estimar-la.
    M'has fet riure i m'has fet entendrir.
    Molt realista, m'imagino les escenes de tots dos: a voltes tendres, a voltes divertides, a voltes no tant. Cada paraula i idea ben trobada i inserida en el poema. El ritme i el què expliques convida a voler-ne saber més...tafanera!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.