El meu petit amagatall

I ho dic afalagadorament. Has comprimit en poques frases algo tan complicat com les esperançes que algú ha posat en tu, el trencament d'aquestes i la fugida tan desitjada...
A mi em passa el mateix. De fet, segur que tothom es vol rebel·lar contra l'opinió que mereixen als altres, sobretot l'opinió no del que ets sinó del que has de ser. Desdoble el teu jo ja desdoblat. I busques l'unic lloc que no et jutja, el teu petit amagatall.
Per mi, tu ho has expressat molt bé.
Espero no haver errat la interpretació, sino, tan me fa. Ja saps una altra interpretació a que es presta el teu relat.

Una abraçada i fins aviat.

Arbequina.

aquest amagatall és en la ment, allí on de vegades ens jutgem i no ens estimem prou... allí no hi ha miralls ni pesen les opinions dels altres... allí on només som una idea pròpia i no dels altres... però, en compte! cal distingir entre ser una idea en la nostra ment i la nostra ment en una idea, això s'anomena obsessió, caca, mortal! je je
El teu relat em sona a un poema en prosa, breu, però profund.
ptons i una abraçada.

un crit de llibertat. Curt però cada paraula està plena de molta força, segur que trobes el que busques, allà on menys t'ho esperis !!

Petonets i benvinguda!

Yuna