Coses que m'agraden

M'agrada l'olor de la terra després de la pluja. El murmurar precís de les fulles en el cristall. El sol de la tarda en la meva cara després de la pluja. M'agraden els ocells que juguen en el nostre jardí a buscar-se la sort pels rosers. Adoro els carrers antics, un poc oblidats i foscs. Els parcs petits perduts enmig d'enormes edificis indiferents. M'agrada passejar per ells amb tu en els meus pensaments. Estimo l'olor de les espelmes aromàtiques, en especial quan salten espurnes de la seva flama blava. M'agraden els teus peus nus sobre la fusta del sòl i com camines a poc a poc amb la precisió d'un gat salvatge. M'agraden els gats negres d'ulls grocs. El sabor que et queda a la boca després del primer glop de vi. M'agrada que m'escriguis amb esforç i passió, que espremis sense pressa frases profundes i sentides. Adoro les silencioses tardes de diumenge mirant una finestra amb roses de pluja. M'apassiona mastegar xiclet de maduixa en cinemes foscs, mentre desfilen enfront dels meus ulls milers de planetes i estels. M'agrada donar-te llargs petons amb sabor a maduixa còsmica. M'agrada el so que faig al teclejar una carta d'amor en l'ordinador, la pressa amb que apareixen belles paraules que queden recollides i mai cap virus les farà desaparèixer. Adoro els estels de paper, els gelats de vainilla, el suc de taronja acabat de fer, la calor suau i harmoniosa del teu cos sobre el meu, el pes precís de les teves mans sobre els meus pits, la teva respiració en el meu coll. M'agrada menjar gelatina de llimona en bols de cristall, amb cullera petita i compartir-lo amb tu, mentre veiem qualsevol sèrie de metges en la tele. M'agrada preparar crispetes de blat de moro en el nostre microones enrovellat i menjar-les a poc a poc, assaborint la sal. M'agrada dibuixar coses impossibles, somiar que es fan realitat i llençar el dibuix a la paperera, sense cap remordiment. M'agrada trucar-te per telèfon, escoltar la teva veu "Hola amor", i penjar amb un somriure tramposa ballant-me als llavis. M'agrada escriure't i veure les meves lletres retorçades intentant abraçar-se com boges formigues carnívores. En el carrer, asseguda fent que llegeixo, m'agrada observar el diàleg feliçment absurd d'una àvia i la seva néta de llargues i arrissades trenes. M'agrada la seguretat efímera de les "lolitas" adolescents que passen trepitjant fort, amb les seve sabates de taló. M'agrada saber que encara que no vulgui, encara que em resisteixi, les coses canvien, han de canviar, i saber que si no les viu amb plenitud passaran com un sospir. M'agrada saber que plaré en silenci la seva absència infinita. M'agrada que plantis els meus peus al terra amb un tall directe, amb una pausa precisa i glacial. M'agrada, que sense tendreses, em mostris el costat lluminós de la crua realitat. M'agrada això, malgrat les llàgrimes, i és que, amor, també m'agrada plorar.