Lamento la mort

Lamento la mort que ve a veure't amb mans d'òxid i fred al teu front.
Lamento el seu ronc clam de veritats invertides.
Lamento el seu alè pútrid de carn i injustícies.
Lamento el seu lent compàs, la seva misèria sense fi, la seva mandra brutal, la seva covardia.
Lamento el dolor que causa, el temps que la mort queda fixa en la memòria dels que encara no s'han anat.
Lamento la mort traïdora que guaita en les voreres els passos afeblits dels nostres peus de fang.
Lamento l'espera; des del dia que naixem esperem, esperem mai veure-la.
Però es planta en la nostra vida, com una veritat suprema, l'unia que no vam voler inventar. L'ultima frontera.
Lamento, amic, la teva partida. Totes les paraules no dites, moriran de solitud al meu cor.
Per això, lamento el teu adéu. Irreconciliable. Definitiu. Lamento la mort i el que ens deixa a dins.
Silenci.
Sobre la teva tomba s'aboca un silenci espès.
El temps passa i la roda segueix, una volta més…
Una mica més, tant com el cor resisteixi.