El meu home

el que em comentaves al meu poema Et veig.
Certament, hi ha un paral.lelisme, tot i que el meu l'escriu l'home...
M'ha agradat molt.
Una abraçada per a tu,

angie

No et coneixia, cada cop se'm passen més gent desapercebuda dins d'aquest immens mar de la web.
Crec que en aquest poema transmet sense massa guarniments la part essencial de la convivència i l'estimació, moments quotidians, instants captivadors, ombres i llums, pau i tempesta, saber-se prop encara que s'estigui lluny, comprendre molt només amb una mirada.
És una complicitat difícil de descriure.
M'agrada l'enfocament tan natural i espontani que li has donat.

Apa, una abraçada!

amb estimació. Un poema! Per a ell, ..., i per vos. Ja li has llegit?

Trobo que l'estrofa:

"Encara que no hi sigui, el noto
Encara que no el vegi, sé que hi és
Encara que no digui res, el sento."

és on hi ha tot el suc del poema, mmm, el notes tot i no ser-hi, el veus sense la seva presència i els sents tot i no obrir la boca, mmm, la meva felicitació, mmm, això és amor i la resta ..., punyetes!