El meu cambrer

Si són les 12, estic escoltant una cançó dels Pets, em sembla que és del disc Calla i Balla, la meva mare va gravar un tros quan la ficaven per Radio Falset, si la teva radio…"Però ella m'estima, no se perquè…i a la merda el demés". Després de repassar aquells bells moments musicals de la meva infantesa, anirem al gra. Ara vinc de fer una cervesa i de fer altres coses que vosaltres no hauríeu de fer. NO!!! Que esteu pensant ments perverses, si es que… sempre esteu pensant en el mateix eh! Ja ens coneixem, doncs no, no em referia a això. Sabeu que Shakespeare utilitzava unes plantes conreades en una torreta, (clar això es actualment, abans es feia a l'hort). Bé a lo que anava que ja m'estic anant pel camí equivocat, doncs això que vinc de fer una cervesa i sabeu el típic cambrer, aquell que penses mm serveix-me la vida en plàtera de metall…es clar no penses exactament això, però ara no explicaré els meus pensaments impurs. I ara tornant a la situació del cambrer, jo m'assec a la cadira, el cambrer s'acosta i diu allò de: que voleu prendre? I ho va dir amb aquella veu celestial, mentre jo el mirava als ulls amb cara de dir-li: per la meva amiga un xampú i per mi una mica de tu. En els minisegons en que tardava a portar les consumicions, jo ja m'havia traslladat als anys 20, en un d'aquells bars de l'època. La llum mig en penombra i jo rollo protagonista de Cabaret i ell el típic cambrer amb mirada profunda i misteriosa, amb una seducció del 100% i provable encobridor de l'oficina secreta de la màfia, llavors es queda mirant-me als ulls fixament, s'acosta, i en aquell precís moment jo em fico una cigarreta entre els llavis i el miro insinuosament, llavors ell s'apropa i em dona foc tot creuant mirades de desig i desprès sense preguntar em serveix un Sant Francisco…Llavors arriba el moment en que fai un aterratge forçós cap a al realitat i puc adonar-me que jo estava mirant al buit amb cara de ser del planeta Parra mentre el cambrer ja feia anys que havia marxat. Un parell de minuts desprès, ell torna amb les consumicions, la meva copa estava a punt de vessar, desprès de posar-la damunt de la taula marxa, esta netejant les taules del costat i en aquell moment es quan s'obre la meva boca, el meu cervell va a anys llum enrere i sense analitzar el que dic, em surt: la meva copa es a vessar no per favoritismes sinó per amor…Si i el cambrer tot just estava al costat i em va escoltar perfectament, desprès de que la meva amiga repetís les meves paraules, va ser el moment en que vaig poder reflexionar sobre el que havia dit llavors vaig poder notar com la meva cara cada cop es ficava més vermella, era la pressió de la vergonya o el reflex de la pintura de la paret…sense comentaris. Doncs si, va ser un moment com tant d'altres de vergonya on el poder del ridícul se'm menjava, però be, com cada cop estic mes acostumada a aquestes situacions cada cop lis dono menys importància. I desprès d'explicar-vos aquest fet, i del meu moment "Shakespirià" m'aniré a dormir. BONA NIT!

Per cert, per aquells que lis pugui interessar, he començat per la cançó dels Pets, ara acabo amb aquella de...
ONLY YOU...........