La meva taula

Taula: moble consistent en una peça horitzontal, llisa, sostinguda per potes o petges, que serveix per menjar, escriure o treballar, etc.

Bé aquesta és la definició que he trobat de la paraula taula, un objecte com un altre, fet i fet llavors, perquè parlar d'una taula podent parlar de com neixen creixen i es reprodueixen les gambes? no ens enganyem és igual d'avorrit.
Cada dia quan vaig a la facultat, aparco en l'únic centre comercial de Tarragona, baixo del cotxe, el tanco, em fico bé la bufanda i em dirigeixo a la sortida, baixo per les escales mecàniques, segueixo caminant i de sobte vec aquella taula. Aquell objecte inanimat, però que per a mi té molta més vida que l'individu que passa pel meu costat.
És una taula marró més aviat petita amb senyals de que fa temps que en ella s'hi reposen moltes tasses de cafè. Un dia també va reposar una tassa meva, meva i teva.
Va ser el primer dia que ens vam veure. Jo t'esperava a l'Imperial Tarraco; de sobte vas aparèixer tu amb el teu cotxe; vas parar i em vas donar dos petons molt tímids. Per mi va ser com si ens coneguéssim de tota la vida: tu, en canvi et vas posar vermell. Llavors jo et vaig guiar fins al centre comercial. Al ser diumenge era l'únic que hi havia obert; vas aparcar i vam baixar del cotxe. Vas tancar, començarem a caminar i la vam veure allí. Ens vam mirar i vam dir, ens hi asseiem? Perquè seure en aquella taula perquè no en una altre? no ho sé. Tu et vas demanar un cafè amb llet i jo un tallat, llavors començarem a parlar, però ara mateix no sabria dir de què. El que si tinc clar és el teu somriure, era encisador, mai l'oblidaré. Desprès d'aquell dia va sorgir alguna cosa que, desprès a poc a poc tot es va anar evaporant. Ara només tinc una taula per recordar-te, mai més he tornat a seure allà; cada cop que passo pel davant la vec, la miro fixament i ella em comença a relatar, no el que vam dir, sinó el que vam sentir.

Taula: somriures, alegria, vida, nostàlgia... records...TU.