El més enllà.

Feia temps que era morta, i el més enllà era molt avorrit. Recordava quan quedava amb la seva millor amiga per anar al cinema o al Camp Nou a veure al Barça. I bé, això feia temps que s'havia acabat, i la trobava molt a faltar. El més enllà estava molt concorregut. Els morts contemplaven els seus estimats i podien influir en les seves vides. Hi havia noies com ella que també observaven a les seves amigues, però aquestes actuaven de manera bastant diferent. A diferència d'ella, les altres fantasmes feien petits gests perquè les vides de les seves estimades anessin millor. Si una noia volia aconseguir una bona feina, però no s'animava a fer el pas, l'esperit influïa en el seu cervell perquè estigués més disposada a prendre la decisió. Si la mortal per exemple era escriptora, i no s'atrevia a enviar el seu llibre a una editorial, l'esperit feia el possible perquè aquesta complís el seu somni. Els esperits, per tant, influïen en el món mortal molt més del que la gent viva es podia imaginar. I ella ho va tindre clar. S'avorria tant, i la trobava tant a faltar que va prendre una decisió. L'amiga havia d'estar amb ella. Per tant, feia temps que preparava escenaris perquè aquesta morís en petits accidents. Eren subtileses. Una escala mal col·locada, terra relliscant en alguna estació de tren, bloqueig dels frens del seu cotxe..., però vaja, mai tenia sort. Òbviament no ho comentava als altres esperits i ho feia molt dissimuladament. Aquelles estúpides no entenien res. Observaven somrients a les seves estimades i feien celebracions quan alguna amiga assolia l'objectiu que sempre havia desitjat. Ella no estava molt pendent dels nois, però semblava que actuaven de manera similar. Però en el més enllà, el temps avançava molt lentament. I bé, ella va veure que sempre podia accelerar el procés de mort de la seva amiga... al capdavall, sempre havien volgut estar juntes... o almenys és el que es deia a si mateixa.
Però la situació es va descontrolar i la van acabar descobrint. La seva amiga estava conduint per una autopista, i ella va tornar a moure fils per intentar eliminar-la. Però es podria dir que va exagerar i tot es va descontrolar. El seu pla era bastant senzill. La seva amiga estava conduint pel carril esquerre i només havia d'influir a un camioner que tenia al costat perquè canvies de carril i xoqués directament contra ella. D'aquesta manera acabaria esclafada i per fi podrien estar juntes. Doncs bé, com si fos una barreja entre les pel·lícules de "Final destination" i el joc del GTA V, tot va esdevenir un desastre. L'amiga el va veure a temps, va accelerar encara més, i el camió va xocar contra la barana de l'autopista. Va bolcar, i tot de cotxes van xocar contra ell. Resulta que el camió transportava productes inflamables, i clar, l'espectacle des del més enllà va ser més que considerable. Cotxes volant pels aires, persones aturant els vehicles, sortint corrents i sent esclafades per parts metàl·liques voladores... els dels carrils del sentit contrari espantant-se i xocant els uns amb els altres, persones sortint disparades pel vidre del davant... tot un gran desastre. Només faltava que a un camió li caiguessin els troncs que transportava i l'espectacle hauria estat digne de la pel·lícula esmentada. El més sorprenent de tot?, que la seva amiga va aconseguir sobreviure. Havia accelerat com no ho havia fet en sa vida i havia evitat la mort.

El més enllà feia temps que no estava tan saturat i les autoritats espirituals no van trigar a esbrinar qui havia estat la culpable. Ja hi havia hagut psicòpates en el més enllà que havien provocat desastres, però la majoria de les tragèdies en el món mortal es produïen simplement perquè havien de passar. Les autoritats intentaven tenir molt controlats als fantasmes i limitaven bastant fins on podien influir, però hi havia vegades que erraven. I aquest cop l'havien espifiada de debò.
Llavors la van detenir, la van privar de tot el poder d'influència que pogués tenir i li van imposar un càstig. Tot i que en el més enllà els éssers eren eterns perquè ja havien deixat enrere la seva condició de mortal, hi havia formes de castigar. Si no fos així, qualsevol podria fer el que volgués. Per tant, els dirigents van començar a rumiar quina podia ser la millor forma de sancionar a la infractora. Després de molts debats van arribar a un acord, i quan això va passar, en tot el més enllà es va sentir una gran riallada conjunta que va generar una gran tempesta en el món mortal. Per sort, aquesta no va matar a ningú.




La condemnada es troba enmig d'un prat verd. Les últimes hores, o com sigui que mesuren el temps en el més enllà, ha estat immobilitzada en un espai completament blanc, esperant. Se li ha fet etern i ja s'estava imaginant que aquest seria el seu càstig, quan fa una estona, el blanc ha desaparegut i el prat verd ha sorgit davant els seus ulls. I en el moment que els seus peus han tocat la gespa, s'ha sentit estranya. Bé, estranya no, sinó igual a quan estava viva. El primer que ha notat és que li picava el braç i se l'ha hagut de gratar per alleujar-se. Després ha esternudat perquè la llum del sol l'ha molestat. Estrany, molt estrany.
Quan pensa en tot això, uns deu esperits se li planten al davant. Són les autoritats que ella coneix, i bé, tots li cauen malament.
Els sobirans del més enllà no perden massa el temps. Li expliquen que ja han decidit el seu càstig i que serà de cadena perpètua. És a dir, per a tota l'eternitat. Abans que ella pugui preguntar en què consisteix, més enllà del prat comencen a aparèixer persones. Deu, vint, trenta, quaranta, i tots porten alguna eina en les seves mans. Ella fa unes passes endarrere, atemorida. Se li posen els pèls de punta, qüestió també bastant anòmala en el més enllà i li sagna el nas dels nervis. Se'l frega i mira la taca vermella en la seva màniga. Això no li passava des que estava viva. Pot ser que ja no estigui en el més enllà?
-Sí, continues en el més enllà -diu una de les autoritats, després de llegir-li el pensament. -però es podria dir que en un escenari diferent. -llavors li narren el seu destí. Aquest és un prat etern i les persones armades són les víctimes de l'accident que ella va provocar. En aquest prat un pot morir i tornar a renéixer, però el dolor és exactament el mateix que el del món mortal.
-Bé, aquestes realment no són les persones reals. -afegeix una altra autoritat -Els de veritat estan ocupats fent els tràmits pertinents per convertir-se en fantasmes, però són representacions més que fidedignes, i com pots veure -diu assenyalant-los - estan cabrejades. -La condemnada els mira i sí, definitivament se'ls veu enfadats. Cada cop els té més a prop, armes en mà, i amb les boques salivant.
-Ja coneixes la teva condemna, jo ara de tu, començaria a córrer -les autoritats tornen a riure i un llamp cau al món mortal. -tot i que et servirà de ben poc.
La condemnada dona una última ullada a autoritats i botxins i arranca a córrer en direcció contrària. Després d'unes hores de fugida, el prat encara no s'ha acabat, i tot de persones armades li han sorgit al seu encontre. I com succeïa en el món mortal, s'està cansant. Continua corrent fins que un home, que per algun motiu identifica com el camioner, es planta al seu davant amb una gran destral. Està somrient. Ella s'atura i la resta de representacions de les víctimes l'envolten. Una altra esgarrifança li circula per l'esquena. De cop, les autoritats apareixen uns metres a la dreta de la rotllana, amb els braços encreuats.
-Gaudeix de la teva eternitat -li diu un i aplaudeix mentre el cercle al voltant de la condemnada es va fent cada cop més petit.