El Matarranya abans d'acabar l'any

Un relat de: Campa xic

Havia d'acabar l'any 2003 d'alguna manera que simbolitzés el que havia estat! Entre Sant Esteve i Cap d'Any tenia cinc dies per a mi! El Matarranya (La Franja) era el neguit cultural. Era l'escapada on jo seria només un observador. L'aventura ja havia començat només trepitjar l'andana de l'estació de trens de Casp! "Hoy sábado no hay autobús a Alcañís", responia un cap d'estació avorrit i confirmava una noia que venia a passar les vacances. "Lo tienes mal para moverte por la zona". Quin pressentiment! Després de fer un bon most a la Plaza de España, la policia local em donaria la resposta "Tenemos una compañía de Taxis o autostop en el cruce norte, todos van a ver enfermos al Hospital de Alcañís". La veritat cap de les dues em feien el pes! Vaig dir deixem-ho per més tard i anem a visitar la ciutat històrica de Casp. Poca cosa en quedava ... una torre dita del Compromís i un suposat arxiu de la Corona d'Aragó! Ja no recordava això de fer autostop, però em poso a la cruïlla nord a veure que passa! Un grup de jubilats em recorden: "Chico pagan justos por pecadores", mai millor dit, "Ya no te puedes fiar de nadie, ¿adónde vas?, si para alguien es que va al hospital a ver algún familiar". La gent gran sempre la més amable, com sempre! No em podia esperar més! Tornem a la Plaça de España on un altre agutzil em recorda que estem en terres del "Bajo Aragón" o també "Culo de Aragón" i que ell ha tocat els pits de la "patrona del pueblo que es la de rojo que pasa por detrás mío ahora", detall important en geografia! Diguem-ne poca feina! De sobte s'afegeix un tercer personatge tret d'alguna terra d'ultramón! No!!!!, és l'enterramorts d'Alcanyís! El que faltava pel duro! "Pues yo ahora voy a Alcañís a llevar uno que ya no puede ir solo". Bonica expressió!. "Si te quieres venir....haciendo compañía al de atrás...". Vaig acceptar però davant amb ell! Ell estava content per què aniria acompanyat d'un viu! Vaja m'oblido de morts i Alcanyís valia la pena, de lluny una gran presència: dos grans edificis coronaven la ciutat, l'església i el castell! Es respirava vida en aquella vila! Visca!!!! Ja estava en un lloc més normal! Primer visita de cortesia a l'oficina de turisme: plànols, tríptics i captació de l'esperit: "estás en la capital de la comarca, villa de servicios". Quina comarca? La dels hòbbits?, No, resulta que és un terme un pèl més ambigu que la comarca catalana! Volia dir la contornada! El baix Aragó històric que estava dispers en tres o més comarques administratives! Vaja de Alcanyís a Madrid ja pràcticament! "De dónde procedes?", de Tarragona, de La Bisbal del Penedès. "ahhhh la otra es la de Gerona". Ostres, ostres estava davant una dependenta que sabia el que es deia!. "Aquí tambén tenemos mar, el Mar de Aragón". Sí, i que més, i jo sóc aragonès, ves! Doncs sí que en tenen, de mar, i ben gran amb platges com a Salou: l'embassament de Mequinensa! M'esperava de tot però no un mar! "Muchos catalanes no entiende el chapurreao que se habla en el Matarraña". Això ja em feia més mala pinta i la senyora havia perdut part de la credibilitat que li havia donat al començament. Jo ho comprovaria! Vaig anar a parar a l'únic hostal obert en tota la població: "Navidad cerrado". No estava malament amb vistes al riu Guadalope i al Baix Aragó! La Plaza de España escrit en cursiva i en majúscules presidia la resta d'edificis! Casc antic ben cuidat amb presència de gent de raça negra que no m'esperava! Per cert, molt ben integrats! El castell guardava la sorpresa històrica d'aquesta escapada: unes pintures medievals estupendes! Per caure de cul! El castell va ser construït per l'ordre religiosa-militar calatrava vinguda de les Castelles però al seu interior tenien pintures de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València en la seva conquesta. Si us plau, que algú m'ho expliqui!! El guia: "Jaime fue una leyenda que todo el mundo queria simbolizar", i havien més senyeres que columnes tenia el castell! Ja en teniem prou de pedres i tocava la gent! Al carrer major una zona de pubs un pèl morts! Aparentment per què a dins hi havia la fauna de tots els bars! "-Una pepsi, por favor. -Ya cerramos, lo siento". Vaja un altre dia serà ... de cop i volta una "senyora" de la barra: "dale algo pa beber a este chico sediento", i a continuació: "¿Quieres mi tetilla?". Em vaig quedar congelat sense perdre la compostura. Pobre de mi, que volia trobar en un bar! Em vaig beure aquella pepsi sentint cada ml recorrent la gola i vaig tocar el dos! La conversació va anar pujant de to amb frases com: "tenéis la polla enmohecida…","Visca Cataluña…" i "Tot el camp …". Per tirar coets! Vaja pedres i persones encara ara conviuen a Alcanyís i que duri! Vaig viure una micona el Nadal mañico: "expoguai", el nostre parc Nadalenc on vaig captar la realitat social i política d'aquella vila tant emprenedora. "villancicos aragoneses" i "concierto de fin de año". El dilluns ja volia marxar cap algun altre poble, varies opcions em rondaven pel cap: Calaceit, Vall-de-roures o Morella! Anem a la taquilla de l'estació de busos a preguntar: "Lo mejor que puedes hacer es preguntar a los chóferes", no vaig tirar coets per què no en tenia, bon començament sens dubte! Canviem de tàctica i facilitem la feina a aquesta gent tant estressada! Retallo els horaris del setmanari local "La comarca" i li ensenyo al de la taquilla! "Yo no me fiaria d'estos horarios", i pel darrera salta un company seu encara més enterat: "hace años que no los actualizan". Retirada! Anem als taulells d'anuncis: "21 de mayo de 1995". La pregunta que em va venir és: Quins seran més nous els del diari o els del taulell? Així que tornem a visitar al que no té cap mena d'informació, tot i que deu ser el seu primer i únic treball, però que li deu fer mandra pensar. Quan m'acostava per enèssima vegada ja s'amagava darrera el taulell: "Puedes llamar a la compañía, a lo mejor ellos lo saben? O dame el teléfono de la Compañía?" (de Autobusos o espardenyes vaig pensar, en aquell moment era el mateix. Finalment: "Ahora no tengo el teléfono aquí". Llavors vol dir que l'havia tingut?????? Definitivament vaig tirar uns quants coets i vaig decidir fer companyia a aquells bons homes fins que em diguessin si havia algun bus a algun lloc en aquella estació! O que punyetes estaven fent ells allí i per què li deien "estación de autobuses"! Venien caramels o entrades de teatre???? La conclusió: "te podemos vender el billete Alcañís-Zaragoza", i no els hi demanis res més que es colapsen! Finalment vaig visitar Calanda i desprès cap a Calaceit! A Calanda ja vaig veure que no tindria gaire vida quan una senyora em comentava: "Aquí solo saben hacer ruido". Una estació de trens que els únics trens que havia vist passar son els que portaven pintats els arquitectes. La guerra civil va imposar altre idees! Vaja Calaceit m'esperava, el Matarranya per fi! Vaig arribar i ja tenia habitació que m'havia aconsellat la joventut del poble! Calaceit va ser cremat pels reis borbònics! La vila fou reconstruïda el XVIII i així crec que s'ha quedat fins ara! Molta gent del Matarranya emigrà els 70 i 80 buscant fortuna a la germana terra catalana. Carrers irregulars, però força amples, ple de detalls escultòrics i històrics! Estava entenent la història en directe!!!! No podia de fer voltes i voltes sense descobrir nous detalls, persones grans "-Tu no ets d'aquí! -No, sóc foraster. -Ja no coneixem ningú de la gent jove del poble!". Botiguetes d'aquelles que feia anys que no entrava! Vaig acabar al local de l'Associació Cultural Matarranya prenent minuts i minuts a una noia voluntària que feia paperassa: "encara hi ha gent que pensa que si els nens aprenen català no aprendran castellà". "Aquí tothom parla català encara que ells no ho saben o no li vulguin dir així". "Portem tota la vida anant a Alcañís i encara no saben que parlem català". "Ens han tret ajudes per ensenyar català per potenciar l'aragonès". Ostres, que és l'aragonès? Segons alguns filòlegs encara el parlen unes 2000 persones a l'Alt Aragó! Vaja la franja, una situació de diglòssia.... per la gent que li interessi barrejar llengua i història no es pot perdre el Matarranya! Situacions singulars estan assegurades! Però tot viatge té una festa de comiat! El pub del poble estava força tranquil amb una quinzena de persones! " Felicitats Juan!". Era l'aniversari de l'amo! De cop i volta cava i coca per tothom. "Si en vols ja en pots agafar tanta com vulguis". Quin final més feliç........no havia pensat en res durant 4 dies! L'endemà dimarts a la nit ja creuava el riu Algars frontera històrica apartir de les corts de Cervera entre Catalunya i Aragó! Abans els paisatges de Els Ports vistos des de Gandesa em van deixar bocabadat! Aquí tornaré! Noves històries humanes m'esperen!

Comentaris

  • Has de passar per Vall-de Roures[Ofensiu]
    T. Cargol | 11-09-2005

    Fonda Marin (crec) bons pàstissets casolans per esmorzar i bon tracte,...) el palau o castell de gòtic català, l'esglèsia el pont sobre el Matarranya, i els Ports allà mateix,...
    Perc ert el català d'allà és molt bo.


  • oh Matarranya![Ofensiu]
    quetzcoatl | 11-09-2005

    Hola Campa Xic,

    Em sap greu haver tardat tant en comentar-te, sobretot després de veure que sóc a la teva llista d'autors. Quina poca vergonya la meva.

    M'ha agradat la teva crònica de viatge al Matarranya (que per cert té certa ressonància macabra): tot un seguit de situacions surreals i divertides, mescaldes amb aprenentatge d'història i cultures. Pel que sembla vas fer el viatge sol, oi? A vegades com que uses el plural en primera persona-suposo que com a recurs literari només- m'he confós una mica... Però no has parlat de cap acompanyant, així que suposo que sí que hi vas anar sol. Llavors la sorpresa i les emocions es multipliquen, perquè fas moltes reflexions mentals.

    Tota una odissea; valdrà la pena visitar-ho algun dia (potser amb mapes i vehicle propi, però!).

    Felicitats i una abraçadassa,

    m

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: