El llindar de la pobresa.

Un relat de: Avet_blau

El llindar de la pobresa.

Sortia al carrer, amb roba vella i aspre,
volia semblar un passavolant qualsevol,
ser transparent a les mirades,
així ningú li diria res, seria una anònima ombra,
passejant pels carrers cèntrics de la ciutat,
desconegut i en llibertat.

Es desitjava anònim, oblidat per la gent,
però la gent el parava i molt sovint li demanava ajuda.

Cada cop es posava roba mes vella,
quasi en el llindar de la pobresa,
despentinat desgarvat, com un espectre del oblit.

I la gent continuava parant-lo i demanant-li coses,
mentre el miraven, sempre implorant-li.

Ell al final ho va comprendre,
no miraven la seva aparença,
miraven els seus ulls, i aquests no els podia disfressar,
eren uns ulls que donaven tendresa,
que no sabien mentir,
transparents a la mentida i l'engany.


Avet

Comentaris

  • Preciós relat![Ofensiu]
    brins | 06-05-2009 | Valoració: 10

    En arribar a l´últim paràgraf, he llegit més que paraules, he sentit la bondat i la generositat del protagonista, i m´ha commogut.

    Rep una càlida mirada d´agraïment,

    Pilar

  • Hola.[Ofensiu]
    jos monts | 02-04-2009 | Valoració: 10

    Com sempre els teus relats tenen sentit,
    als ulls no enganyant ni menteixen.
    Salutacions.
    Josep

  • Els ulls no saben mentir![Ofensiu]
    Cendra de flor | 29-03-2009 | Valoració: 10

    Els ulls de la gent bona no saben mentir, però hi ha ulls enterbolits, ulls plens de fum, ulls envidriats i tèrbols.
    Felicitats, molt ben aconseguit!
    Cendra de Flor

  • Sí és cert...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 29-03-2009 | Valoració: 10

    ... hi ha certa classe d'homes bons, certes vegades que no podem amagar el que som, com som i que és el que ens fa viure.
    Normalment ens podem posar una corbata, un vestit amb samarreta o americana o anar amb un jersei de marca per a fer-nos diferents als altres i donar-nos més vàlua o més intel·ligència, hi ha molts que ho fan, però han de saber que en uns ulls grisos, en uns ulls freds es veu un home dur, un home sense ànima, i en uns ulls vidriosos en uns ulls poregosos o en uns ulls fràgils es veu la bondat de la persona, i sempre per molt que ens amaguem serem castigats per aquells als que el millor que podem fer és fugir-ne i no fer-los cas. Viure sense ells o elles, és la nostra millor disfressa.
    Bé m'acomiade de tu dient-te que no et puc escriure com ho fas tu molt destrament uns versos que jo no domine gaire bé, però et desitge des de València un bon dia de demà 29, i que la crisi no et faça gaire mal, vinga una forta abraçada de Vicent.

  • Que poca [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 28-03-2009 | Valoració: 10

    gent et mira sostingudament als ulls quant et parla, molts desvien contínuament la mirada; en els ulls portem escrita la veritat, la bondat, la bellesa interior. I a més els ulls de les persones son bellíssims de contemplar. Diuen que els ulls son el reflex de l'anima.
    El vestit son sols quatre parracs que ens disfressen per confondre i enganyar als demes.
    Molt boniques estrofes.

    J. Lluís

  • Diuen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-03-2009 | Valoració: 10

    que el rostre és l'espill de `l'ànima. Jo diria que ho són els ulls. En el teu poema, el protagonista, per moltes disfresses que utilitzi, no podrà amagar mai la bellesa de la seva ànima.
    Com molts delts teus relats, aquest vessa humanitat.
    Una abraçada.
    Nonna_carme

  • Mirem als ulls![Ofensiu]
    domi1 | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Em recorda a una cançó de Sau, poca gent mira als ulls, ens fixem en les aparences però poc mirem als ulls.
    Domi

  • Caminem per un món[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-03-2009

    on mirar a la cara, tan sols la cara, de l'altre, és una feina feixuga i coratjosa, no ho fem, així de simple. I així ens llueix el pel.
    Tinc un relat que els protagonistes no poden parlar tots dos mirant l'horitzó, els cal mirar-se en els ulls per parlar, potser algun dia el penjo, però és una mica llarc, i aquí no agrada gaire això.
    Però el sol fet de que en parlem, de la manca de mirar-se en els ulls, ja és un bon simptoma, oi doctor? ;))
    No em facis cas, faig broma
    Caminem per un món del que n'espero més, no del món, sí dels humans.

    Un bon relat que ens fa pensar, i això també està bé.

    Una abraçada.


    Ferran

  • Si miréssim més als ulls[Ofensiu]
    Nubada | 23-03-2009

    Tant de bo hi hagués més persones d'aquestes dues menes: els qui miren els ulls i no es fixen en l'aparença, i els qui desprenen tendresa, amb els ulls transparents que no saben mentir.

    O potser ens ho sembla, que no n'hi ha gaires. En trobaríem si miréssim més als ulls.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125555 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors