EL LLAC DE LA BOVERA?

Hola Pere, avui per respondre al teu comentari, he estat mirant els teus relats, i he retrobat aquesta preciosa oda al llac de Bovera, en parles amb tant "enfasi" que demostres molt bé que estimes la teva terra., per això crec que si ara estàs collint la fruita , tot i que es un treball molt feixuc , també ha de ser molt gratificant , si es que és un bon any, es clar !
Gràcies pel teu comentari, sí, hi ha un rerafons en el meu relat , però va ser un estat d'ànim esporàdic , per sort et puc dir que si sóc addicta a alguna cosa és a la fruita, que he de comprar , i força cara per cert !, a veure que passa amb els intermediaris.
Si que estic de vacances, però a casa, fent de padrina de la meva preciosa neta de tres mesos, són unes vacances diferents, però no es pot comparar amb res, sóc molt feliç !

Però es clar tinc poc temps per escriure !

I tu com ho portes?

Una abraçada de la lleidatana Núria,

em sento molt teu perque soc de Guimerà i m'estimo la Bovera i la vall del Corb. El més important, com tú dius, es que no perdem la il·lusió ni l'amor per la terra, tant si hi ha aigua com si no. Et torno a donar les gràcies i et seguiré lleigint.

Va pel CLOT DE LA LLAGUNA i pels teus dos detectius privats. A veure si em facilites la identitat eh! que ara tinc una investigació per resoldre. Jaaa

Montse

El moviment de les estacions en els camps, les mans que conreen i reguen amb suor i il·lusions la tendresa amagada entre els espais més àrids.

Has vist com alcen els braços els ametllers, guarnits amb flors brillants i perfumades? criden als quatre vents la seva lluita vital i esperançada...
Un cant lluminós que s'encomana!

Una abraçada gairebé primaveral!

Degut a una investigació portada a terme per una parella de detectius molt estimats, s'ha descovert PER FI!, que el famos llac de La Bovera, es deia en veritat EL CLOT DE LA LLAGUNA!!!!.

Demano, doncs perdó al public en general i us ofereixo aquesta primícia, que no trovareu a cap biblioteca, per molt que busqueu!.

Desocarrel ( de la IRREAL ACADEMIA ).

M'has esborrat, ja ho veig.

Em faré la idea que immersa en aquest llac extraordinari, m'he ofegat i evaporat amb ell.

Que potser, tal com dius, tornaré a ser pluja, doll d'aigua i seré llac per la vostra terra, pels segles dels segles.

Amén.

....Veig que no és tracta de l'Estany d'Ivars, però, segur, que és igual o més emblemàtic que aquest. Noi, parles de la Bovera, del riu Corb. Sembla com si ens passegessis pels voltants dels Arcs, eh. Enhorabona, no paris d'escriure!

Montse

Noi, en aquests versos hi matises tots els trets paisatgístics que m'encerclen actualment.
Crec que aquest poema emmiralla l'Estany d'Ivars d'Urgell, oi! Segur que te'l gravaran a les barques que passegin als visitants: És preciós! Aprofunditzes tant , que cada paraula és excel·lent i ensems real.

Una abraçada!
Montse