El joc de la vida

vigila... els daus fan trampes i els vencedors són corbs amb ales de colom de pau...
el fotut de la vida és que t'obliguen a jugar, però no passa res si es perd de tant en tant... això passa fins i tot als millor jugadors...
escrius bé!
una abraçada!

de les que ens enpenedim, molts cops coses que fem sense voler. Però no et preocupis massa per això, has de intentar arreglar-ho o sinó mirar endavant que sinó deixaras passar coses boniques que et puguin passar i aquestes no tornaran!

Bones gràcies pels teus comentaris !

( Ara és el meu torn )
Dir-te que m'encanta aquest poema, ( jo també m'hi torbo reflectida ) potser molts de nosaltres ho fem ... Descrius molt bé aquest estat de confusió, desesperació.... que li dones a les paraules.
Segueix, no t'aturis mai, potser tu li pots donar veu a aquest munt de sentiments que tot i que fan mal potser ens faràn més fortes :)

Endavant i força !!!

PD: ho sento si els meus comentari és limiten a això :S juro que hagués volgut fer-ho millor però m'acabo d'aixecar i com pots entendre no estic del tot desperta jaja . petoOoOoOnsSsSs
Una abraçada, Ànims i lluita !!!!

camina, sent