El jardí

Un relat de: Robert Bavastell

Encara era fosc quan l'Hilari va obrir la porta de la cort. Feia un fred gèlid a aquella hora i es va afanyar a entrar. Va notar l'escalfor dels animals, dues grans vaques de les quals n'era el responsable des que el seu pare va morir tocat per la metralla d'una bomba al front de l'Ebre. La seva mare havia mort uns anys abans, quan ell era molt petit, tan petit que ni la recordava. Omplí una gerra de llet i després de donar uns cops al llom dels animals a tall d'agraïment, va tornar cap a la casa corrent mentre es vessava una mica de llet pel camí. A dins si que s'hi estava calent, el foc de la llar que a l'hivern no s'apagava mai, mantenia una temperatura prou agradable a la cuina. A la resta de la casa era una altra cosa.
Va desar la llet al damunt de la taula i es va asseure a taula fregant-se els ulls. Mica en mica, la negror absoluta de l'exterior s'anava tornant blavosa i començava a endevinar-se un cel seré i clar.
L'oncle baixava l'escala fent soroll, sempre feia soroll, als matins i als vespres, a tothora arrossegava els peus o cridava pels descosits, però era un bon home i es cuidava de l'Hilari des que es va quedar orfe. Va donar el bon dia i escalfà la llet al foc amb un gran ansat completament negre pel foc. Tallà unes llesques de pa i desà un pot de mel sobre la taula. Àvidament l'Hilari prengué una llesca i la devorà amb gana. El dia es despertava de nou a Unha i altra volta pujaria amb el bestiar fins als prats, al seu jardí i passaria el dia observant passar els núvols, lents, empesos pel dolç aire de tardor. I entonaria una melodia amb el seu flabiol, fent remugar el ramat i udolar els llops. I al captard, baixaria de nou a casa, endreçaria les bèsties i dormiria sobre el seu llit de palla calenta mentre el seu oncle feia soroll assegut vora la llar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: