Cercador
EL GRAN MIRADOR
Un relat de: Materile- Compartir:
EL GRAN MIRADOR
Avui, quan m’he llevat, el cel estava ennuvolat. No es respirava quasi vida, és un diumenge d’un agost que ja fa les seves maletes, com molts turistes.
El llençol gris que cobria aquest racó de Barcelona s’ha anat espargint i esquinçant, obrint finestretes perquè hi tragués el nas el Sol, perquè els núvols s’esvaïssin una mica; sembla que es respiri millor.
A poc a poc, el brogit d’aquesta ciutat torna a trencar el silenci que invita al recolliment. També els ocells enceten les seves cantúries i donen la benvinguda al nou dia.
La meva vista, com si fos una màquina de filmar, es passeja per aquest espai que em proporciona el meu balcó, el meu mirador.
Fa poc, les campanes de l’església que tinc a tocar, han avisat els feligresos perquè es preparin: avui és diumenge i el capellà els parlarà de moltes coses, intentarà infondre pau i perdó, també esperança i resignació. Però els parlarà de la dignitat? De com es fa per no perdre-la? De com es recupera?
Des del balcó veig una noia, crec que és jove, asseguda a terra amb les cames creuades i un vaset a la mà: demana almoina. Quan passa la gent a frec seu, estira el braç i murmura unes paraules; algú s’hi para per parlar... Observo i dedueixo que ja té una clientela feta. El lloc és estratègic, la sortida d’una botiga que no para de despatxar. És xarcuteria, pastisseria, restaurant... Però, aquesta noia, com ha arribat en aquestes condicions? Com se sent? Què pensa quan veu tot de peus que passen fregant-la com si no existís? Com hi ha anat a parar en aquest estat? Qui la domina? Com sent la seva DIGNITAT?
El capellà parlarà de moltes coses, però parlarà de la gent que espera que surtin els seus feligresos per demanar-los una almoina? Es preocuparà i parlarà de la dignitat individual? Sortirà de l’església i parlarà amb ells per ajudar-los a recuperar-la?
Potser som tots qui hem de tenir cura de la nostra dignitat i de la dels més desvalguts. Què és una societat sense dignitat? Una societat sotmesa!
MARIA TERESA GALAN
23 d’agost de 2015
Comentaris
-
més ben explicat més entusiasme[Ofensiu]Noia Targarina | 18-01-2016
Jo crec que aquest relata li falta una mica d' entusiasme i una mica més ben explicat.
-
Indigència[Ofensiu]Naiade | 05-10-2015 | Valoració: 10
Un relat on expresses a la perfecció la indigència, cada cop més present a la nostre societat. Tos la veiem, algú es compadeix d'ells tot donant-los almoina, pocs ho descriuen com tu. Potser ja és hora de mirar a fons aquest problema.
Una forta abraçada Mª Teresa -
Ulls de vida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-09-2015 | Valoració: 10
Els teus ulls fan clic i ens descobreixen una fotografia ben emmarcada, digne, reflexiva, coherent. El balcó de casa és un gran escriptori, només cal tenir ànima. Una abraçada.
Aleix
-
Molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 07-09-2015 | Valoració: 10
Que be ho expliques m' agrada molt el teu relat
Montse -
Molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 07-09-2015 | Valoració: 10
Que be ho expliques m' agrada molt el teu relat
Montse
Valoració mitja: 10