El fred colga la terra

Un relat de: bufanúvols

El fred
colga
la terra.

La nit
empaita
el dia.

La nit
empaita
sempre.

Voldria
veure't,
abraçar-te.

Voldria
estar
més enllà.

O potser
tornar
enrere.

Començar
a nedar
enrere.

El vent,
el mestral
m'arrauleix.

M'adormiré
ben lluny
de tu.

La lluna
amable
reflectida.

Ella
no té
ombres.

Ei,
lluna:
ens veus?

Em manca
un poc
de sort.

Em manques,
ara,
ahir.

I t'hauria
de donar
les gràcies.

El vent
a les roques
passa.

Mestral
que entres
pel mar.

Passa
el temps,
la nit.

La roca
xopa
d'ones.

Per fi
l'hivern,
per fi.

Per fi
estels
vius.

Senyals
d'un món
distant.

He perdut
el nord,
m'enfilo.

Més avall
m'espera,
m'espero.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer