Cercador
El dilema de Faust. 2
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
El futur de les coses es va difuminant.
De la mateixa manera
es van difuminar les llambordes de silenci
que bastien les barricades de por
amb què desafiàrem els desitjos,
imbuïts de la solemne eloqüència del no-res.
Ara és prou clar que aquesta por
només va ser una incompleta
transliteració
d'històries no viscudes.
Lliscarà l'aigua, coll avall,
i en un respir podrem recuperar
la calma que ha impregnat
les matèries que envelleixen al costat
de la nostra impotència
Comentaris
-
El desig i la por[Ofensiu]franz appa | 09-09-2009
La por i el silenci, bastint barriacdes on moren els desitjos i les il·lusions i les fantasies de vivències que sentim necessàries però que es dissipen en la boira dels dies passats en el buit, en l'eloqüent no-res com superbament descriu el vers.
Es retrata aquí un moviment invers al lògic, en què el futur inevitable sembla esvair-se entre tot allò que resulta evaporat, per realitzar-se en una gris realitat, o per no arribar ni a realitzar-se.
I conclou el poema amb "les matèries que envelleixen al costat
de la nostra impotència".
Esplèndida i precisa mostra de lirisme concentrat i polit, que sembla fluir sense artifici. Segurament perquè ha descartat el que no és essencial.
Una abraçada,
franz
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
145372 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).