el dia que la princesa va topar amb la realitat

La princesa de la revolta ha trobat el seu castell
que recorda un trobador, que ple de llagrimes reviu un amor

He trobat un munt de cançons, i alguna mirada,
un company de camí, entre versos, boscos, fum i viatges.

El cel contaminat de lluita i l'aire de tu, amb la pluja present
però ni la màgia ni els somriures se'ls podrà endur el vent.

Al bosc on es perden les hores, entre follets i històries,
hi ha fades que ens esperen, i ens gusrden una cançó.

El fred, amb el teu cant s'apaga, i els petons es van fonent
i entre mirades, acords i paraules, la fera va creixent.

Entre crits i rialles s'encén la ràbia d'un pirata gelós
(potser lluita amb la princesa que mor pel trobador)
que et fa caure, entre mantes i llençols de colors.

I si dic "Visca la Terra", no dubtis que m'ha agradat
i "lliure", que les cançons no han acabat.

Damunt la taula, una espelma encara encesa i el futur empresonat
recorden la trobada, nit de lluita humida encara.

Reviuen versos que fa dies vam escriure
mentre jugàvem sense saber ni tansols si existiem.

I si t'enamores, saps que sempre podràs tornar
a cantar, a lluitar, o potser només a recordar

el dia que la princesa va topar amb la realitat
en aquest poble, que encara crida Terra, Amor, Revolta i Llibertat.