El dia que la meva imaginació va patir una forta crisi

Un relat de: Tiamat

Des de sempre que m'han dit que sóc una persona molt imaginativa i creativa, i al final, encara que em pesi sobre la modèstia, m'he atrevit a admetre que és cert. Sóc assídua al surrealisme, a inventar-me situacions irreals i intentar fer-les creïbles, o si més no, imaginables, i em creia amb uns límits força amples i generosos a l'hora d'aconseguir-ho.

Però avui, una imatge m'ha pulveritzat totes aquestes creences, i m'ha fet baixar d'aquest meravellós núvol fantasiós on volava des que vaig néixer. He hagut de claudicar i admetre que la meva imaginació, en comparació a ELL, és pobre, insulsa, tímida i ridícula.

I és que, des del sofà estant, l'he vist a ELL, un home d'uns cinquanta anys, baixet i de carns flàccides, el cabell grisós, tallat a mitja melena. I és que, encara em tremolen els canells i em batega el cor, quan recordo el moment que, amb els meus ulls, aquests que tinc clavats damunt la cara des de fa gairebé vint anys, he vist com aquest home, ELL, es despullava davant les càmeres, entrava dins d'un corral i, micròfon a la mà, entonava una melodia dirigint-se als estruços que el rodejaven.


Això, amics, va més enllà de qualsevol cosa que jo pugui arribar a imaginar mai.

Comentaris

  • M'ho crec[Ofensiu]
    brideshead | 26-08-2005

    Hi ha espectacles, de vegades, que fereixen la nostra sensibilitat i, per un moment, sembla que et facin relativitzar tot allò en el que creus. Però estigues tranquil·la. La teva imaginació, el teu surrealisme, fins i tot la teva provocació, estan per sobre de tots aquests personatgets maldestres que l'única cosa que inspiren, al menys ho dic per mi, és tristesa i patetisme.

    Com ben habitual és en tu, un relat ben desenvolupat i escrit. I a més, el toc irònic soterrat que li has donat, el fa encara millor.

    Un petonet, Laura, t'he dit que tornaria, i aquí estic.

    PS. Llàstima que no tothom ha estat tan prudent com tu en el tema que ens ocupava.... però vés, què hi vols fer? així és com hem de ser, ben diferents, per aprendre els uns dels altres!

  • Gràcies Tiamat[Ofensiu]
    brideshead | 26-08-2005

    per no desvetllar el missatge..... veig que a tu també t'agrada fer el que jo faig tot sovint.... si és així, n'hauràs trobat uns quants més!!!!!!

    Tens raó, normalment surt AJFFLKJREION o SLKGTRÉOEIR ó SIFIGKGRL.....però està bé això d'insistir!

    Perdona aquesta intromissió en el teu espai. Tornaré per comentar-te aquest relat.... em sembla que m'agrada.

    Un petonet.

  • Emm...[Ofensiu]
    AnNna | 24-08-2005 | Valoració: 8

    cantant en boles enmig d'estruços? Laura, quina sort que no el puguis imitar mai, nena!

    AnNna

  • Vols dir que aixó és imaginció?.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 21-08-2005

    Devegades em resulta complicat entendre els perquès de la gent, però sempre resultant sorprenent. Però m'agraden que siguin creatius, per exemple:

    Una vegada vaig veure com un pintor escrivia "DESTRUCCIÓ" en la tela. Llavors començava a pintar-li al damunt, a tirar-li pots de pintura, esprais, repasar-la amb una brotxa, fins que quedava totalment cuberta de pintura.
    Llavors, en un gest sorprenent, l'esguinçava fins a fer-la miquetes.

    Impecable.

  • Jo també el vaig veure...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 20-08-2005

    Hola Tiamat! Jeje jo també vaig veure per la televisió com aquest home contava als estruços despullat i la veritat em vaig quedar en blanc. Per una part pensava que era patètic veure com algú feia això tot per sortir per la tele, i per l'altra banda vaig pensar: "caram s'ha de tenir força de voluntat per fer això" però ara només penso que això es patètic, ridícul i que no val la pena imitar una persona així. No et conec però n'estic segura que no et fa cap falta arribar a ser com ell. Tu li deus donar cinquanta mil patades a una persona que fa aixo per fama, per una fama absurda.
    Un petó.

  • S1L3nC1 | 17-08-2005

    Si vols tornar a llegir el meu relat de l'altre dia, l'he reescrit, amb algunes lletres més. Després de llegir-me alguns dels teus relats juntament amb els de Tramuntana m'he adonat que estava molt equivocada amb tot el que vaig dir, i que aquí puc aprendre molt més que agobiant-me amb les meves paranoies sense sentit.
    Moltes gràcies!

  • Recoi...[Ofensiu]
    ROSASP | 16-08-2005

    no m'estranya que t'hagis trasbalsat.
    Però ho superaràs ràpidament, tu ets capaç de tot això i més.
    Encara que el Gerard (l'homenot) encara t'ho ha ficat una mica més difícil.

    Apa, visca la imaginació!

  • No t'enfonsis Tiamat![Ofensiu]
    homenot | 16-08-2005

    Continuo pensant que tens una imaginació que s'expandeix com l'Univers! Podria haver estat molt pitjor, imagina't que desprès d'entrevistar els estruços, els hagués convidat a una paella i ell s'hagués vestit amb un mallot de l'Espinete amb una careta de l'Àngel Llàtzer i s'entossudís a ensenyar a cantar "Antes loca que sencilla" en lituà a l'estruç més jove. Sempre endavant Tiamat!

    Una abraçada,
    Gerard

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1503 Comentaris

617979 Lectures

Valoració de l'autor: 8.81

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.