el dia penja tort de la paret

he deixat que el teu talent es veiés immers per una munió de relataires delerosos de deixar-te el seu comentari,
i ja ho veus, que ara sóc jo qui et torna a comentar...

em vaig dir : "caram... aquest capdelín sobresurt a cada instant amb la seva poètica,
potser que deixi fer a altres relataires el què a mi m'agradaria fer ara mateix-COMENTAR-TE-perquè si el torno a comentar se'm veurà massa la llauna, i la gent dirà que mira aquest!!que només es vol fer veure sempre!!caram... aquest capdelín sobresurt a cada instant amb la seva poètica, però em resistiré e comentar-lo, a veure quan duro!!"

i ara em dic : " collons tu!! que ja porta més de mil comentaris el col·lega... jo el comento!! li dic el què penso i s'ha acabat!!"

i aquí sóc altra volta,
altre cop,
novament,
modernament ( això no sé si existeix, però sinó ja està inventat tu!!)
poèticament,...

ENHORABONA COMPANY!!!!

Calen pocs comentaris a com escrius. Com emprees les imatges com:"idiomes
de les teves mans". Tens un potencial de descripció increible. No sé si t'havia fet algun comentari. Tampoc importa massa, tampoc no sé si havia llegit altres poemes teus, malgrat et promet que et seguiré llegin-te. Tens el llibrre màgic de les imatges a les teves paraules. Endavant.
Una aferrada pel coll des d'un poblet de la serra de tramuntana de Mallorca

m'agrada moltíssim aquest poema...cada dia millor!!! increïble.... 1013 comentaris...felicitats!!! et mereixes un 10!!!
tres petons, i una abraçada de tres instants de temps (la durada la poses tu)
Sílvia
(esperant)

1012 comentaris..... la meva enhorabona més sincera. No llegeixo tots els teus poemes perquè és impossible, jo crec que tu deus escriure fins i tot quan dorms....

Però et diré que cada cop que vinc a visitar-te em sorprenc més que l'anterior.... per aquest "diia penjat tort", francament, no tinc paraules. És ple d'imatges certeres, clavades, no et calen gaire paraules per expressar els sentiments més durs i més forts....

Una abraçada, i de veritat, felicitats per aquest talent que tens.

Waaaaaaaauuuuuu!!! Què bé!!!! Ets únic!!!
més de 1000 comentaris per més de 300 poemes perfectes, únics, presiosos....

Com aquest... m'ha agradat molt! És trist, l'enyor de la persona que estimes... Molt ben escrit... tens idees per tot!

Un petó i una abraçada immensa!!!

Anna

Imatges engabiades dins d'un espai petit, dins del record, del cor melangiós que espera i somia. Paraules tretes d'un quadre abstracte, de la pròpia abstracció que ens porta la vida.
Nostàlgia que s'escampa molt endins, sense trobar el camí de sortida.
Sempre queda l'esperança, encara que gairebé imperceptible de trobar allò que ens rescati i alliberi d'aquest sentiment d'angoixa i enyor...

PD. Moltes gràcies pels teus comentaris, ets un sol i tens la la qualitat de fer jocs de mans amb les paraules i donar-les-hi molta vida...

Molts petons!

Fa molt de mal...sobretot quan no tens la persona aprop, siguin questions materials o questions inmaterials....m'ha agradat moltstim

Petons i abraçades

transforma el dia en un "quadre tort a la paret" d'una vida que enyora i que desitja que retorni qui se n'ha anat i l'ha deixat enmig de la tristesa.

Un bon poema en què el desig d'una companyia es fusiona amb un dia pretesament malgirbat.

Molts petons, Capdelín. Tens el meu comentari que el fa el 1002 dels teus. Felicitats!

mil i un comentaris...

per l'autor que narra, imagina, despren, pentina, amaga, recicla, s'endinsa, minva, miola, penetra, compara, recorda, diu, crida, abraça, Crea...

Un poema genial: molt original i ple de missatges, amb el toc d'absurd en el llenguatge que ja saps que m'encanta. Perque les coses existeixen, pero som nosaltres qui els posa l'ordre i sentit.

Fantastic una vegada mes, encara que la meva modestia aparti sistematicament els ulls de dessota la lluna (ets l'ostia...)

Una abraçadassa sentida,

m