El despuntar del sol

Un relat de: DANA

Des de dalt d'un cim em veig plantada
sola i confusa davant la nit,
sé que en un temps jo vaig ésser estimada
però ara ja no em sento el cor dins el pit.

Prefereixo no ser-hi quan hi hagi l'estimbada
vull cercar en la foscor la llum,
ara és el moment de girar la cantonada
i treure'm les penes que duc damunt.

Adéu, Adéu passat de mentides
ja no en vull saber rés de tu,
plorar és inútil quan ja no estimes,
ja no crec en l'esperança ni en ningú.

Però poc a poc al llarg dels dies
em revifaré de la foscor,
tornarà l'amor a reposar en aigües tranquil·les
i de tu passat ja no veuré el rencor.

Fugiu de mi maleïdes ombres
abandoneu la meva ànima ofegada de despit,
que no ho veieu que ja no sóc vostra?

Deixeu-me admirar sola
el sol que ja despunta.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

46901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.