El conte de l´Ariadna

Aquest conte ha estat creat amb una finalitat ben clara i és que la meva filla mengi. La meva filla es diu Ariadna i no menja gaire, no és de vida. Ningú ho diria ja que està preciosa (ulls de pare, què voleu). Ara bé, per menjar costa déu i ajut. Podriem dir que menja per viure i quan diu prou és prou. A vegades desespera perque algun plat que un dia se´l menja prou bé, li tornes a fer dies després i no el vol, comença amb allò tant exasperant de "caca, caca".
Per distreure-la, quan menja li explico un conte, que he anat moldejant amb el temps, l´he anat construint a mesura que gràcies a ell menjava durant més estona. El més curiós del cas és que quan acaba la història deixa de menjar i per això l´he hagut d´anar allargant i així ella menja més estona i arriba al postre. El conte ha substituït a la televisió completament i ara ha passat al cantó contrari i és que no menja sense el conte. Quan es a taula, amb el plat davant, ja comença amb el "papa, mama, papa, mama", ja que és com així ella li diu al conte. Estic content que li agradi tant i que gràcies a això mengi. Mireu, és una petita victòria com a pares.
Amb la meva dona vam probar que si la distreiem amb la televisió, amb algun pel·lícula o dibuixos animats potser menjaria més estona i més o menys així va ser. Ara bé, no es pot passar la vida menjat davant de la tele i per això vam decidir que havia de menjar a la cuina, amb els seus pares i a la cuina no hi ha tele, com molt hi entren el Basses o el Clapés. Què podiem fer? doncs explicar-li contes, que la distreguéssin, la fésin rumiar una mica, li estimuléssin la imaginació i si podia aprendre alguna cosa, doncs millor però l´objectiu prioritari era menjar. I d´aquí el conte que us explicaré en poques linies, una vegada hagia acabat aquest plom d´introducció però que crec que havia d´explicar.
D´aquí a deu o vint anys vés a saber si el recordaré i per aquest motiu he preferit escriure´l i problema resolt. A més, potser a ella li agradarà tenir-lo. I si el puc aprofitar per al seu germà Aniol, doncs millor, tot i que aquest és una llima o no crec que tinguem problemes per que mengi.
Espero que us agradi.

"El conte que ara t´explicaré és de veritat, no me l´invento. Va passar en un lloc arran de platja, el mateix lloc que veus al calendari, aquí, en aquest parc tant verd i bonic que veus". Obro un primer i darrer paréntesi. A la cuina tincs de fa anys un calendari de Bergen que m´envia cada any un proveïdor de la feina. Abans de morir-me (ja veus tu, quines coses de pensar) vull anar-hi, és el meu somni. Sobre la foto li senyalo els diferents llocs on passen els fets del conte.
"Aquest lloc arran de platja era molt bonic i estava ple de diferents arbres. Hi havia oliveres, com el teu cognom, alsines, pollancres, abets, tamarius i flors de tots els colors, de blaves, de grogues, de vermelles...Feien una olor boníssima i tots els animalons vivien feliços en aquest lloc. D´animalons hi havia gossets, gatets, cavalls, porquets, granotes com la qui hi ha a la botiga de plantes. Les granotes es menjaven les fulletes que els donaven els nens i bevien molta aigua, molta aigua. Ep! me n´oblidava, hi havia l´ornitorrinc, que tot el dia volia jugar.
També hi vivien el pare i la mare ocell. Un bon dia el pare i la mare ocell un bon dia van decidir tenir fillets. Van estar tant contents que van voler dir-ho als seus amics i al primer a qui li van dir va ser al sol. El sol, al saber-ho, es va posar tant content que els va a fer un petó gegant i va preparar una festa. Ell mateix va fer una pastís ben gran, de xocolata. Va agafar ous, farina, sucre i xocolata. Ho va coure tot i va posar-hi una espelma ben gran. La festa va ser molt bonica i tots van riure molt i van celebar que el pare i la mare ocells tindrien fillets.
Una vegada acabada la festa, la mare ocell volia posar els ous però no sabia on. El pare ocell li va dir que no es preocupés, que ell prepararia un niu. Per preparar el niu va juntar branquetes de roure, fulletes d´om i perque fes molt bona olor i la mare estigués ben còmode va posar-hi també trossets de romaní, farigola i maria lluïsa.
La mare ocell, al veure el niu, va estar tant contenta que li va fer un petó ben gran al pare ocell.
I tot seguit va posar els ous. Va posar quatre ous. Un, dos, tres i quatre. Els va cobar d´immediat. S´hi va asseure a sobre, delicadament i els anava escalfant amb el seu cos. El pare ocell anava a comprar i li preparava el àpats a la mare ocell. Li feia truita de patata, arròs bullit, croquetes i per postre sempre li portava el gelat de tres colors que tant li agradava, de nata, xocolata i maduixa.
Va arribar un dia i els pollets van trencar els ous. La mare ocell va sentit un croc, croc i eren els ocellets que picaven la closca per sortir. La van trencar i en van sortir quatre pollets molt petitons. Eren de color blau com el cel, amb una cresta de color groc com el sol i les potetes carbasses, com una la sopa que tant d´agrada i que et preparem.
Al principi no sabien caminar perque eren molt petitons. Es quedaven la niu i el pare i la mare ocell els hi portaven el menjar. Els hi feien macarrons, un trosset de peix arrebossat i per postre una poma o un platan. I com que eren molt bons minyons s´ho menjaven tot i deixaven el plat net, sense cap engruna. I tu has de fer igual, com els pollets.
Amb el temps el ocellets van anar creixen i ja sabien caminar. Un bon dia van fer una de ben grossa, una cosa molt dolenta. Van anar a la platja sense dir res al seus pares. Van posar-se les motxil·les a l´esquena, totes carregades d´aigua, galetes, patates fregides i també un para-sol, crema protectora, pales, galledes, rasclets...anaven ben carregats. I cap a la platja. Allà es van posar a jugar i no van pensar en res més.
Va arribar l´hora de sopar i el pare i la mare ocell van cridar als seus fillets, però no van contestar. Es van espantar molt i la mare ocell es va posar a plorar. El pare ocell va demanar ajut al seu amic el sol, que com que està molt amunt, dalt del cel, veu molt lluny i molt enllà. El sol es va posar a buscar-los ben de pressa i en un no res els va trobar. Va dir-ho al pare i a la mare ocell.
-"No us preocupeu, ja els he trobat. Són a la platja, jugant amb la pilota."
Ben depressa van anar a buscar-los. Van desplegar les les ales, grans i plenes de plomes de color blanc i amb una volada ràpida van ser a la platja. El pare ocell va cridar als seus fills i molt seriós i enfadat els va renyar perque havien fet una cosa molt lletja i molt dolenta. El va dir que havien espantat als pares, que els havien fet patir. Que a la platja no s´hi pot anar sense avisar perque podrien prendre mal i no hauria ningú per ajudar-los.
-"Si voleu anar a la platja heu de dir-ho als pares. Ho hem de saber. I ara cap a casa a sopar."
Els quatre ocellets es van posar molt tristos i van demanar perdó als seus pares per haver marxat sense dir res. No hi havia pensat i no ho havien fet expressament.
El pare i la mare ocell els van perdonar, els van fer un petó ben gran i van tornar a casa, a sopar.
Des d´aquell dia els ocellets van aprendre la lliçó i mai anaven enlloc sense dir res ni avisar prèviament.
Va anar passant el temps i els ocellets es van fer grans i van aprendre a volar. I un bon dia, el pare i la mare ocell els van donar als seus fillets una gran notícia.
-"Ara que ja sou grans us hem de dir una cosa. Anirem a viure a un altre poble que es diu La Garriga. Allà viu una nena molt guapa i bona minyona que es diu Ariadna i qui li agrada molt donar pa als ocellets. A més cada dia pel matí, el primer que fa és dir bon dia als ocellets que veu per la finestra."
El ocellets es van posar molt contents i no van tenir temps ni de fer les maletes que ja estaven volant cap a La Garriga. El sol els va acompanyar tota l´estona perque no es perdéssin i per ajudar-lo en cas que algun ocellets es cansés de volar tanta estona.
El primer que van veure de La Garriga va ser el campanar. La família d´ocells van anar a parlar amb les campanes per preguntar on vivia l´Ariadna.
-"Voleu dir l´Ariadna Oliver, la nena que cada dia passa per sota i ens saluda? És una nena molt bona i es porta molt bé. Sempre que travessa el carrer s´agafa de la mà del seu pare o la seva mare i sempre mira a banda i banda abans de fer-ho. Des d´aquí dalt, veiem com ho fa. Doncs l´Ariadna viu una mica enllà. Tireu tot recte i haureu arribat.
Els ocells van donar les gràcies a les campanes i així va ser com van venir a viure a la teulada de la casa del davant i són els ocells que cada dia pel matí els pots dir bon dia quan et lleves. Han fet un viatge molt llarg per poder viure a prop teu. Han deixat de viure a la platja, que a tu t´agrada tant, per poder ser a prop teu. Això vol dir que has de ser molt bona amb ells i no fer-los mai mal, al contrari, quan vegis un ocellet li dones una mica de pa, que els agrada molt.
I ja veus, aquí s´acaba aquest conte. I com acaben els contes en català? Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s´ha fos. Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s´ha acabat."

I si, ja veieu, quan arribo aquí ja s´ha menjat el plat i el postre. I Ben contenta, cap a dormir, que l´endemà ja podem tornar-hi. Santa paciència.