El començament d'un petit relat

El començament d'un petit relat


Desperto. M'envolta un blanc desèrtic. No sé on sóc. No hi ha cap punt de referència per orientar-me. Decideixo moure'm. Avanço sense rumb deixant un rastre de tonalitat obscura. No sé qui m'ha portat fins aquí, no sé d'on he vingut, no sé qui sóc ni què pretenc, si camino potser podré aclarir-me. Miro al meu voltant i només hi veig buidor; sento certa desesperança. Necessito respostes, qui sóc? i què hi faig aquí? Segueixo avançant i avançant esperant trobar la lucidesa, però és inútil; no entenc res. La perplexitat del moment m'embriaga; em cau una llàgrima, observo el seu impacte sobre el terra, desfà el sòl i difumina el meu ésser. Eureka!

Em giro de cop per tornar a observar el meu rastre. Puc llegir entre les meves petjades tot allò que necessitava saber: sóc un personatge de ficció dins un relat que comença a agafar forma. Encara no tinc edat, ni sexe, ni tan sols tinc nom, però de moment existeixo i espero trobar-me dins el començament d'una gran història.