El capità del vaixell

El vigia penjat al pal major del navili aixeca els ulls, s'aguanta a la fusta de la barana i crida:
-terra !!!

Una lleu línia maragda s'esten a llevant. Sobre la ratlla verda, s'aixeca el dia en forma de pantalla d'or fi que esten llum per les platges grogues i l'aigua clara de la riba. El navili vira envers l'illa, en tant que eleva onades d'escuma. El sol esta en el més alt del dia, quan els mariners deixen anar l'àncora.

"Quan temps des que vam afluixar les amarres"- pensa el capità James Coock. "Apart de les tortugues gegants, les pinyes tropicals, els llangardaixos i els ocells de colors, a l'illa no hi ha ningú.

Enfilat sobre una planta, el natiu, Kelegi despenjava fruita per la seva companya Annabú. En veure com els vaixell s'acosta a la badia baixa, dona la mà a la noia i s'amaguen dins l'espessor.

-Kelegi què són aquestes naus tan immenses?

-Transporten gegants que mesuren més 30 bissardes -mira enlaire-. Imagina't quatre palmeres una sobre l'altre i així són de grans.

- I què vénen a fer aquests gegants ?
- S'emporten animals i herbes i mai més els tornem a veure.

El capità Coock mira amb una ullera de llarga vista la riba. Deixà la ullera i es fa portar una ampolla de Brandy. Mentre fa força amb el llevataps, el jove guàrdia marina li pregunta:

-Quina illa és, capità ?
-Liliput -jove -, està deshabitada, però no hi ha gens d'escassetat en espècies animals i vegetals.

En Kelegi i l'Annabú corren a avisar la seva gent, que viu en un poblat situat a pocs metres de la platja.

El capità Cook diu:

-Sembla que veig uns monos diminuts que corren per la platja -fa una ganyota-. Ja no els veig - es posa la mà al front-. No he de beure més de dues copes de brandy, perquè em puja al cap.