A dalt

M’hi he hagut d’adaptar. Pensava que no ho aconseguiria. La necessitat pot fer que un home faci les coses més difícils. Encara recordo la primera vegada. Quan em vaig decidir a pujar escales amunt sense mirar enrere. L’important era que havia d’aturar la por abans que ella m’aturés a mi.

Quan vaig arribar, hi havia gent però no m’esperaven. No hi arriba gaire ningú a aquell lloc per pocs dollars al dia. Vaig caminar una mica. Quan vaig comprovar que era capaç, em va envair una alegria que no havia sentit mai. Si pujava cada dia, el salari em resoldria la vida.

Aquí dalt es treballa amb calma, sense pressions. Els caps pugen poc. Manen la feina i reben la confirmació que ha estat feta. Entre aquestes bigues, les converses són amables i el treball es fa amb tranquil·litat. A més, aquí hi ha una vista amb poques comparacions. Ah, i fem festa quan plou i quan neva.

Molt poca gent gaudeix d’una millor situació laboral en el Nova York d’avui en dia. També cal dir que molt pocs som els que treballem en la construcció del Empire State Building. Allí baix, la majoria estan sense feina.