El caganer de Bar

Un relat de: asurath

Fa un parell de setmanes vaig anar de marxa a la zona del Poblenou. Allà on de dia és zona d´oficines i indústria i a la nit zona de lleure i de copes.

Vaig anar de marxa a la nit, en concret a la zona de bars. Aquells que hi heu anat ja sabeu de quin tipus de bar us parlo. I que consti que amb aquest relat no vull criticar-los. No, ben al contrari, ja m´agraden com són els bars del Poblenou. Avui vull criticar, entre cometes, el caganer de bar.

Com deia, jo anava de marxa pels bars del Poblenou i, quan vaig anar a buidar una mica el líquid element per tal de poder demanar-me una altra cervesa, em trobo que al lavabo hi feia una pudor molt característica. S´hi havien cagat. El lavabo estava net (el que pot ser la netedat d´un lavabo de bar), però hi havia una flaire que em va fer venir ganes de perbocar, de vomitar.

I, de sobte, mentre jo mingitava sense respirar, començava a pensar en el caganer de bar. Aquella persona que necessitava buidar l´estómac del sòlid element en un lavabo que no era el de casa seva, en un lavabo on la porta no tenia pany i no es podia tancar per dins; en un lavabo on la porta no arribava a tocar a terra (per vint centímetres), on no podies estar assegut, allà on no hi havia intimitat ni pau i allà on, ves per on, no hi havia paper!

Pensava que què malament els caganers, voler fer caca en aquestes condicions. I de segur que ho fan perquè els agrada deixar aquesta ferum en l'ambient i, així, quan hi va gent com jo, s'ho menja tot, ecs!
Era per això, no hi havia cap altra explicació.

Però, mira per on, aquest cap de setmana vaig tornar al Poblenou.

Venia de sopar en un xinès. Tot boníssim, fins i tot la sangria. Jo estava ja instal·lat al bar, prenent una cerveseta, quan vaig voler anar al lavabo. Em pixava.
Típic lavabo, vaig pensar, encara que no hi feia aquella pudor de què parlava abans. De sobte em va passar. No només vaig pixar. Va ser molt ràpid, és clar, la porta no tenia pany, no es podia tancar per dins i faltaven vint centímetres des del terra fins a la porta.

Sort de dos factors: que ningú s´esperava per entrar i que duia els meus Kleenex.

Des d'aleshores ho veig des d'una altra òptica. Encara que m´enrecordo del noi que va entrar després d'utilitzar jo el labavo. Pobret, de segur que tindrà ganes d'esdevenir relataire per dir-hi la seva al respecte.

Comentaris

  • Relat escatològic per ... de riure[Ofensiu]
    Carles Malet | 14-10-2005

    Ben trobat. Sincerament no crec que a mi se m'hagués acudit treure-li tant de suc a una situació tant ridícula, còmica de vegades i grotesca d'altres, com la del caganer de bar. La sola idea d'inventar-te aquesta subespècie urbana és sublim!

    Carles

  • ai, que em ...de riure![Ofensiu]
    foster | 02-08-2005

    Molt millor, divertit i encertat. La situació, de per se, ja fa somriure, i els detalls que en dónes són els precisos, ni més ni menys.
    M'ha fet molta il.lusió el teu comentari a Cas tancat (2). Suposo que has entés que hi ha un capítol anterior. I dos més, molt més forts i, per a mi, molt més intensos, que clouen el relat.
    a reveure
    foster

  • M'encanta[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 02-08-2005

    el toc d'humor que poses als teus relats. Jo mai no he estat capaç d'usar un lavabo que no sigui el de casa, però ves a saber, com diuen per aquí, mai se sap.

    Trobo que fas uns relats molt frescos, que venen de gust, com bé dius, en una tarda com la d'avui, plujosa i gris. Són amens de llegir, entretinguts, divertits, curiosos i, el que més gràcia em fa, que sovint plasmes imatges de la vida quotidiana, on el protagonista podria ser qualsevol persona.

    Una abraçada.

    Salz.

  • Irònic[Ofensiu]
    brideshead | 06-04-2005 | Valoració: 9

    i divertit! Em puc imaginar la situació..... bones reflexions les que fas sobre els lavabos de bars... i no solament del Poblenou!
    Ostres Asurath, crec que he descobert un relataire amb molta fusta!
    Una abraçada.

  • MIRA QUE JO[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 03-04-2005 | Valoració: 9

    Encara no he estat mai cagasner de bar,
    però mai es sap

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de asurath

asurath

5 Relats

45 Comentaris

10285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.16

Biografia: