El botànic i la geòloga

Un poema tendre i delicat com l'amor que tot ho omple. Belles descripcions de móns i aficions complementaries; cadascú gaudeix la seva afició i al final dona pas a lo millor de tot.

Una abraçada

justament això, la vida, els detalls més senzills que fan bategar el cor.
Petita història d´amor, tendre, que surt sense cercar-la, que neix fruit de les sensacions que evoca la natura.

una forta abraçada

Acostumem a anar sempre a la nostra i no ens parem a mirar els demés que, per cert, també van la seva. Cal un moment màgic, com el que tu descrius, per a adonar-se del que tenim al voltant i qui també ens mira.
Només podem estimar allò que coneixem i no podem conèixer si no mirem més enllà dels nostres nassos.
Gràcies pel teu poema

Dos mons que es troben. Molt bonic.

Cendra de flor

Poema descriptiu, bonic, tendre, que parla de mirades diferents sobre les mateixes realitats, però que en un moment determinat poden concórrer, trobar-se.

Gràcies pel comentari, una abraçada.

Aquest poema, mig faula mig rondalla, desenvolupa un paral·lelisme molt ben trobat entre dues personalitats que comparteixen trajecte amb interessos i prioritats diverses,
però que tot fent camí arriben a coincidir i a descobrir-se mútuament:
tant de bo ens passés això mateix tot sovint, ja que succeeix que en moltes ocasions compartim temps i espais amb els altres, i poca cosa més... per tant, perdem l'oportunitat d'enriquir-nos mútuament.

T'envio una abraçada del color que més et complagui,
Unaquimera

Sovint les persones, aparentment, no tenim objectius comuns malgrat fem junts el camí. Cal que anem trobant les flors que apareixen de tant en tant.

Felicitats per aquest relat tan metafòric!

Núria

Molt, molt bonic.

És curiós com les parelles no es formen a base d´afinitats, jo diria que fins i tot el fet de tenir personalitats diferents, moltes vegades és un factor positiu, com si el suc, els pinyolets que té l´altra meitat de la taronja fos un complement de l´altra meitat...

Una càlida abraçada,

Pilar