El botànic i la geòloga

Un relat de: Avet_blau

El botànic i la geòloga

Varen sortir ben de nit,
cadascú amb la seva motxilla l' il·lusions
deixant el cotxe vora el coll de St. Marçal,
i van començar a pujar amb el primer sol.

Ell, la mirada enlaire, mirant fulles i aromes, amb el cel blau de fons;
Ella, resseguint el terra d' aram, de mil textures i colors.

Caminaven junts, frec a frec,
Mirant dos monts allunyats:

Ell amb els colors del faig, polls i blades
Ella arrossegant granits roques i cristalls.

En un moment donat,
Una flor nascuda enmig de les roques
va ajuntar les seves mans : per collir la pedra i la flor .

Llavors va començar a nevar....

I els colors es van fondre lentament, tendrament,
fins a quedar tot cobert d' un blanc diamant,
i les seves mirades es creuaren uns instants.


Nomes llavors, ell va trobar els color mes macos ,
els dels llavis i els ulls d' ella;
i ella va trobar la gemma mes preciosa :
Un t'estimo, ple de passió.

Avet_blau

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    Naiade | 25-06-2009 | Valoració: 10


    Un poema tendre i delicat com l'amor que tot ho omple. Belles descripcions de móns i aficions complementaries; cadascú gaudeix la seva afició i al final dona pas a lo millor de tot.

    Una abraçada

  • preciós[Ofensiu]
    ESTEL | 04-06-2009 | Valoració: 10

    justament això, la vida, els detalls més senzills que fan bategar el cor.
    Petita història d´amor, tendre, que surt sense cercar-la, que neix fruit de les sensacions que evoca la natura.

    una forta abraçada

  • Preciós poema d'amor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-05-2009 | Valoració: 10

    Acostumem a anar sempre a la nostra i no ens parem a mirar els demés que, per cert, també van la seva. Cal un moment màgic, com el que tu descrius, per a adonar-se del que tenim al voltant i qui també ens mira.
    Només podem estimar allò que coneixem i no podem conèixer si no mirem més enllà dels nostres nassos.
    Gràcies pel teu poema

  • Magnífic[Ofensiu]
    Cendra de flor | 19-05-2009 | Valoració: 10

    Dos mons que es troben. Molt bonic.

    Cendra de flor

  • Xantalam | 11-05-2009

    Poema descriptiu, bonic, tendre, que parla de mirades diferents sobre les mateixes realitats, però que en un moment determinat poden concórrer, trobar-se.

    Gràcies pel comentari, una abraçada.

  • Descoberta mútua[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-05-2009 | Valoració: 10

    Aquest poema, mig faula mig rondalla, desenvolupa un paral·lelisme molt ben trobat entre dues personalitats que comparteixen trajecte amb interessos i prioritats diverses,
    però que tot fent camí arriben a coincidir i a descobrir-se mútuament:
    tant de bo ens passés això mateix tot sovint, ja que succeeix que en moltes ocasions compartim temps i espais amb els altres, i poca cosa més... per tant, perdem l'oportunitat d'enriquir-nos mútuament.

    T'envio una abraçada del color que més et complagui,
    Unaquimera

  • Cal que neixin flors a cada instant[Ofensiu]
    nuriagau | 03-05-2009 | Valoració: 10

    Sovint les persones, aparentment, no tenim objectius comuns malgrat fem junts el camí. Cal que anem trobant les flors que apareixen de tant en tant.

    Felicitats per aquest relat tan metafòric!

    Núria

  • Preciós![Ofensiu]
    brins | 28-04-2009 | Valoració: 10

    Molt, molt bonic.

    És curiós com les parelles no es formen a base d´afinitats, jo diria que fins i tot el fet de tenir personalitats diferents, moltes vegades és un factor positiu, com si el suc, els pinyolets que té l´altra meitat de la taronja fos un complement de l´altra meitat...

    Una càlida abraçada,

    Pilar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors