El ball de les disfresses

Un relat de: Adélie
A: Aniràs a la rua?
B: Sí, però encara no estic.
A: T’ajudo?
B: I tu, que no et disfresses?
A: Mai m’ha agradat disfressar-me.
B: Au va, anima’t.
A: Passo.
B: Et fa res cordar-me la farsa fins a dalt de tot?
A: T’ofegaràs.
B: Apa, no serà tant.
A: Tu mateixa. Aparta’t la cua.
B: Creus que me la veuran d’una hora lluny?
A: Potser t’hauries d’inflar més les boles.
B: Au! Para! M’estàs fent mal als escrúpols!
A: Els què?
B: Déu. Acaba amb la cremallera.
A: Ja està.
B: No se m’aguanta l’estafa.
A: Com vols que se t’aguanti si no t’estrenys la garrofa?
B: Al final em sortiran els escrúpols per la boca.
A: Què és això?
B: Ara t’entenc, "punyetero".
A: Només et falta el bàlsam de males herbes i ja ho tenim.
B: Genial.
A: Ja ho tinc! Vull ser la teva parella!
B: Mentida.
A: Em vull disfressar de veritat.
B: De veritat?
A: De veritat.
B: La meva parella? De veritat?
A: La millor parella de la rua.
B: D’acord...
A: M’ajudes?
B: No.
A: Com que no?
B: Tinc altres plans.
A: Com ara què?
B: Com ara treure’m la disfressa i engegar-te a la puta merda.
A: Ja t’he dit que t’ofegaries.
B: Puta disfressa, puta merda, puta vida, puta tu i puto tot.
A: Ara vol ser poeta.
B: M’has dit que no t’agrada disfressar-te i és mentida.
A: Em sembla que hi ha hagut algun malentès.
B: Potser el malentès fa massa que dura.
A: Per què m’has dit que m’entenies?
B: Perquè jo jugava a l’Oca i tu a les Olimpíades. Brètol.
A: Com?
B: Un silenci disfressat de soroll és un silenci o un soroll?
A: I això què té a veure amb l’Oca?
B: Que ets una mentida olímpica encara que estiguis podrida.
A: Rodolí! He guanyat alguna medalla?
B: Amb la meva disfressa hauries guanyat la medalla d’or.
A: Estàs boja.
B: No em manipulis! Malparit! Pollós! Mitja merda! Fuig!
A: Vaig a comprar una lira.
B: Que et folli un peix.
A: Potser millor una parabòlica.
B: O marxes tu o marxo jo.
A: Prou. Mira’m als ulls. Només m’estava disfressant com tu...
B: Però de veritat?
A: No. De mentida. Déu.
B: D’acord. Perdona.
A: Sempre igual. T’ho hauries de fer mirar.
B: Ho sento.
A: De què rius?
B: Això dels ulls... T’ho podries haver estalviat.
A: Ara ja podem acabar la puta festa en pau?
B: Em fa mandra tornar-me a posar la disfressa.
A: Doncs no te la posis.
B: Però jo vull anar a la rua.
A: A mi se m’ha passat les ganes de tot.
B: Em sap greu.
A: Anem-hi tal qual.
B: Amb algun detall, ni que sigui.
A: Un "xupito" de lleixiu?
B: Que bèstia ets.
A: Absenta o tequila?
B: Absenta.
A i B: Xin-xin.
A: Som-hi?
B: Som-hi.

A i B van guanyar el primer premi de la rua. En arribar a casa, B es va morir. Tot el poble va plorar el seu suïcidi i A va celebrar la seva medalla d’or: “Val més matar que curar”. Després de l’enterrament es va comprar un diccionari i un peixet.

Comentaris

  • El ball de la imaginacio[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2022

    Que fa ballar el cap al lector. Això m'ha passat perquè no he pogut deixar de llegir fins al final, gairebé aguantant l'alè, malgrat no entendre quasi res!
    T'aniré seguint, a veure...
    Amb total cordialitat

  • Complicat[Ofensiu]
    TerricheT | 23-09-2022

    Però ben trenat diàleg que no et deixa perdre, i això ja és prou difícil, tant com explicar tota una història sense gaire narrador extern.

    Un bon exercici de diàleg, ara esperem veure les teves històries amb un narrador més explicatiu i literari.

    Benvinguda a relats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Adélie

1 Relats

2 Comentaris

80 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor