El ball de les disfresses

A: Aniràs a la rua?
B: Sí, però encara no estic.
A: T’ajudo?
B: I tu, que no et disfresses?
A: Mai m’ha agradat disfressar-me.
B: Au va, anima’t.
A: Passo.
B: Et fa res cordar-me la farsa fins a dalt de tot?
A: T’ofegaràs.
B: Apa, no serà tant.
A: Tu mateixa. Aparta’t la cua.
B: Creus que me la veuran d’una hora lluny?
A: Potser t’hauries d’inflar més les boles.
B: Au! Para! M’estàs fent mal als escrúpols!
A: Els què?
B: Déu. Acaba amb la cremallera.
A: Ja està.
B: No se m’aguanta l’estafa.
A: Com vols que se t’aguanti si no t’estrenys la garrofa?
B: Al final em sortiran els escrúpols per la boca.
A: Què és això?
B: Ara t’entenc, "punyetero".
A: Només et falta el bàlsam de males herbes i ja ho tenim.
B: Genial.
A: Ja ho tinc! Vull ser la teva parella!
B: Mentida.
A: Em vull disfressar de veritat.
B: De veritat?
A: De veritat.
B: La meva parella? De veritat?
A: La millor parella de la rua.
B: D’acord...
A: M’ajudes?
B: No.
A: Com que no?
B: Tinc altres plans.
A: Com ara què?
B: Com ara treure’m la disfressa i engegar-te a la puta merda.
A: Ja t’he dit que t’ofegaries.
B: Puta disfressa, puta merda, puta vida, puta tu i puto tot.
A: Ara vol ser poeta.
B: M’has dit que no t’agrada disfressar-te i és mentida.
A: Em sembla que hi ha hagut algun malentès.
B: Potser el malentès fa massa que dura.
A: Per què m’has dit que m’entenies?
B: Perquè jo jugava a l’Oca i tu a les Olimpíades. Brètol.
A: Com?
B: Un silenci disfressat de soroll és un silenci o un soroll?
A: I això què té a veure amb l’Oca?
B: Que ets una mentida olímpica encara que estiguis podrida.
A: Rodolí! He guanyat alguna medalla?
B: Amb la meva disfressa hauries guanyat la medalla d’or.
A: Estàs boja.
B: No em manipulis! Malparit! Pollós! Mitja merda! Fuig!
A: Vaig a comprar una lira.
B: Que et folli un peix.
A: Potser millor una parabòlica.
B: O marxes tu o marxo jo.
A: Prou. Mira’m als ulls. Només m’estava disfressant com tu...
B: Però de veritat?
A: No. De mentida. Déu.
B: D’acord. Perdona.
A: Sempre igual. T’ho hauries de fer mirar.
B: Ho sento.
A: De què rius?
B: Això dels ulls... T’ho podries haver estalviat.
A: Ara ja podem acabar la puta festa en pau?
B: Em fa mandra tornar-me a posar la disfressa.
A: Doncs no te la posis.
B: Però jo vull anar a la rua.
A: A mi se m’ha passat les ganes de tot.
B: Em sap greu.
A: Anem-hi tal qual.
B: Amb algun detall, ni que sigui.
A: Un "xupito" de lleixiu?
B: Que bèstia ets.
A: Absenta o tequila?
B: Absenta.
A i B: Xin-xin.
A: Som-hi?
B: Som-hi.

A i B van guanyar el primer premi de la rua. En arribar a casa, B es va morir. Tot el poble va plorar el seu suïcidi i A va celebrar la seva medalla d’or: “Val més matar que curar”. Després de l’enterrament es va comprar un diccionari i un peixet.