Efímera

M'agrada aquest text.

Em fa pensar en el "tot flueix" d'Heràclit, en oposició a Parmènides.

Sí, certament la mar, preciosa, sembla mantenir-se sempre igual, però sabem que canvia constantment, a més que té vida pròpia. A mi m'agraden més les muntanyes, però reconec la bellesa del mar (tot i que, i ja l'he provada, no m'agrada la vida marítima, prefereixo la de muntanya).

El mar també és el signe de la solitud segons l'Èric, tot i que la Miranda li assenyala que el mar està en contacte amb altres elements: les roques, les platges, el cel en certa manera, etcètera.

Bé, ja ens veurem per Relats, espero. Salut!!

Important per tu i molt per mi. Tu la veus cada dia i jo l'enyor sempre.
Benvinguda nova relataire que ens regales un text tan bonic!
Amb total cordialitat

Un text preciós de la mar que sempre ens acompanya. Jo també la veig cada dia i comparteixo aquestes sensacions teves.

Un text preciós. La mar que canvia però sempre hi és. Escrit amb la teva veu mallorquina, m'ha agradat molt.

Benvinguda a relats.