Cercador
Efectes d'artista... O no.
Un relat de: Marta Palomeras Ferran***
Té les mans molt fines. Em toca amb delicadesa i amb gestos atrevits, orgullosa. No es cansa de mirar-me. Sempre treballa amb una copa de vi negre al costat i una ampolla que es buida a mesura que sóc més jo. Té els dits llargs i prims, els mou de pressa. Cada vegada que em mira sento una batzegada a dins el pit. Això gairebé ja està. A mi també m’agradaria dir alguna cosa, però no puc. No sé si em pensa fer boca. Tampoc no tinc genitals, encara. Millor. El descontrol podria ser total. Sento que no hauria de sentir res del que sento, que tot aquest món de pensaments i sensacions a mi no em pertoca. Vinga, petit. S’incorpora. M’acarona amb tendresa. Primer amb una mà i després amb l’altra.
Es treu el jersei i m’ensenya una brusa molt llarga, una mica transparent. Em mira l’entrecuix. Amb un tros de fang generós em perfila un membre considerable i el frega amb deliri, com per acabar-hi de donar la forma exacta. No puc evitar una erecció i ella esclata a riure, com si no se sorprengués. Agafa la copa de vi i beu. Es pensa que la sensibilitat del meu membre ha estat només una broma, una simple conseqüència dels efectes de l’alcohol.
Comentaris
-
Pinotxo.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 23-01-2019 | Valoració: 10
Qui no ha sentit històries de coven on monges principiants eren posesses pel diable en persona mentre eren al llit? I al final resulta que eren elles mateixes, que canalitzaven el seu apetit sexual tot estripant-se elles mateixes l'habit que duien, en fi que no hi havia cap dimoni a la vista, sinó un fort dessig de copular. Jo he fet de model nu i alhora de dibuixar-me m'he trobat de tot... artistes castradors que me l'han feta més xicarrona del que és o artistes libidinosos que me l'han dibuixada més grossa encara del que es veu... En cadascú vol veure allò que vol o desitja. El teu relat, m'ha estranyat que no hagi estat comentat encara..., Perquè és molt original i interessant des de el punt de vista psicològic . El fet de que una figura de fang vagi prenent vida a mida que va afaiçonant-se és molt captivador. De fet, hi ha un moment que hom dubta de qui és qui, l'humà i la figura!. I en quan a la cirereta que corona el pastís: el membre, és un factor que
reforça encara més la qualitat i originalitat del relat, vaja que som davant una mena de Pinotxo fet de fang.