El risc de la prudència

Vés amb compte, sempre. Per si de cas. S'ho ha sentit dir des dels primers passos, i es veu que el que et diuen d'infant es manté gravat tota la vida. Ara és ella mateixa qui s'alerta dels possibles perills. Sé que està boja per mi. A mi m'atrau el seu cul, i no tinc ous de dir-li que també la trobo interessant per dins i que si no anés amb tanta cura per la vida potser em deixaria embolcallar pel desig i l'amor. Aquest matí, vés per on, m'he aventurat a anar-la a veure a la feina. Volia agafar-la d'imprevist, immersa en el seu món. Esperava un canvi i que per fi em sorprenguessin el desig i l'amor.
Ha parlat amb més fermesa que de costum. El proper dia millor que m'avisis, no m'agrada fer esperar els que arriben a l'hora. Té una feina monòtona, però també distreta i arriscada. Quan els clients entren els demana a on han d'anar. És conscient que cada mil·lèsima de segon conté la possibilitat d'un accident irremeiable, per això va tan alerta a no equivocar-se. Treballa concentrada, atenta per evitar errors i distraccions. Mesura cada moviment, els seus i els dels altres, generalment a través del mirall. Sempre està pendent del temps. Un vent fort o una humitat espessa poden tenir conseqüències fatals.
A on has d'anar? A algun lloc especial? Li he dit que a una festa de disfresses. Volia un pentinat arriscat, diferent. Al principi estava una mica cagat, tenia por de reconèixer-li una part oculta i atrevida que em despertés el desig i l'amor. Però he sortit amb quatre puntes tallades amb cura a l'estil clàssic i un posat d'idiota decebut. Ni tiny, ni atreviment, res de trencador. Només una precaució desmesurada. Abans de tancar la porta de la perruqueria li he mirat un moment el cul i en arribar a casa ja he vist el missatge. Em deia que volia venir a la festa de disfresses i que què em semblava vestir-nos tots dos de prudència. I que per descomptat que no patís pels preservatius, que ella en duia sempre a sobre. Per si de cas.