D'una admiradora teva

Perquè ara, de tots nosaltres, t'admiro a tu, com no faig amb cap altre.

De tots els que em conviscut desde menuts, em fixo ara en tu. Me n'adono que aquell noi amb qui compartia classe, petitet, baixet, que semblava no destacar en res,és ara l'únic que lluita pel que ha desitjat des d'un primer moment. Lluites amb totes les forces que et donen aquests pocs anys que tenim, però demostres que, si realment t'ho proposes, ets ben dins del camí que et porta al teu somni.

Afalago, també, la teva simpatia: aquella que mai has perdut davant els que fins i tot et subestimaven. Crec que fins i tot ho ignoraves...

Suposo que també desconeixes aquesta gran estima que et guardo i que en veure't, m'omple d'alegria i ganes de dir-te: Què gran ets! De fet, cada cop que ens creuem pel carrer, xerrar amb tu és tota una dosi d'energia.

Només espero que un dia et puguin reconèixer que tu, amic meu, ets el millor trompetista del món...Ai! Què dic! De l'univers!

Sort. ( i esforç )