Dues noies i tres nits 3. Explosió de sentiments

La memòria és estranya, dotze anys més tard puc reviure tots els detalls del que havia fet amb la Duci fins aquell moment, però el que més recordo del que va passar posteriorment aquella nit, és més aviat una qüestió de sentiments.

La nit continua. Ara és el meu torn, ara seré jo la que per primera vegada estaré en les mans d'una altra noia. Una experiència inoblidable que em va marcar, de manera positiva, per sempre més en el camp emocional.

()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()

Dins de mi, en aquells moments es va presentar un conflicte: era la meva excitació extrema una qüestió física, de desig de pur plaer, o hi havia alguna cosa més?

Per una banda era perfectament realista, aquell contacte estava predeterminat a ser fugaç i a no repetir-se mai més. Per l'altre, algun sentiment desconegut, d'aquells que ens fan desitjables unes persones a les altres per damunt la racionalitat, bullia dins meu.

Suposo que sempre he estat una mica covarda i he amagat el cap sota l'ala abans que resoldre alguns dilemes d'aquesta mena. Va passar així aquella nit. D'alguna manera vaig prendre el determini de no pensar massa, només de sentir, però em sembla que aquestes cabòries que tant recordo no van durar gaire estona, perquè els esdeveniments van continuar i el meu cap va anar a parar a uns indrets on no havia estat mai. Potser no pensar, no va ser un determini meu, sinó una explicació a posteriori del fet que realment no vaig pensar.

El silenci continuava però la immobilitat es va trencar aviat. Primer les mans. Unes mans que van agafar les meves i van començar a dir-me moltes coses silenciosament, en particular si ja volia passar a l'acció o aguantar una mica més.

Gaudia enormement de la situació, volia que es perllongués, però l'espera em posava tots els nervis de punta. Al final meves mans van contestar a les seves que endavant.

Molt lentament, me les va deixar anar. Frisava perquè em toqués ja el sexe, però abans, aquelles mans menudes, encara van fer una altra cosa: molt lentament, em van treure primer els pantalons, i desprès l'altra part del pijama. Quan va acabar, em va sorprendre adonar-me que ella també estava nua del tot, s'havia despullat, no sé com, al mateix temps que jo sense que ho notés. El cor no em cabia dins el pit quan va començar allò que tan esperava.

Les mans! quin record més meravellós! I el que em van fer, al menys dins a meva memòria, no va ser gaire "simètric" respecte al que li havien fet les meves abans. Quan em van aterrar a la vulva -les dues a l'hora-, m'ho van començar a tocar tot. Res a veure amb la sensació física de quan em masturbava tota sola, era una experiència diferent i terriblement excitant. Es movien contínuament d'una manera que em semblava imprevisible, augmentant, si es que era possible la meva excitació. La idea de relaxar-me i gaudir d'un plaer lent i llarg se'n va anar a fer punyetes molt de pressa: vaig tenir un orgasme molt abans del que pensava. La hipersensibilització a que m'havia fet arribar, suposo que hi ha tenir molt a veure.

Un orgasme, que la meva ment sempre una mica freda i calculadora va classificar immediatament de "petitet".

Per uns moments em va venir una angoixa. Ja estava? Només allò?

Però no, la Duci va seguir i per primera vegada vaig tenir la sensació de continuar rebent plaer després d'un orgasme, una sensació relaxada que creia impossible, un estat físic d'especial sensibilitat que jo sola no havia sabut descobrir fins aquell moment. Aquella sensació de relax i benestar que hom té després d'un orgasme, per primera vegada vaig adonar-me que no necessàriament volia dir que ja s'havia acabat el sexe. Vaig començar a copsar una mena de setè cel imprecís que encara em fa estremir només de recordar-lo i que em va fer dubtar d'unes paraules de la meva germana fent d'alliçonadora perversa que m'havien marcat una mica fins aquell moment: "Fer-s'ho tota sola és molt més precís que quan t'ho fa una altra persona, el plaer físic és més intens, tot i que l'excitació no té comparació". No, aquella vegada plaer i excitació eren suprems. O l'excitació multiplicava el plaer, no sé.

Van venir més orgasmes, no sé quants, i la sensació que eren "petitets" va anar desapareixent, fins que en un determinat moment, el meu cos va dir que ja no en volia més, i no sé com, la Duci ho va entendre i les mans que tan bé s'havien mogut per allà baix, lentament, ho van deixar per passar a acariciar-me tot el cos.

Vaig ser jo qui la va estrènyer per segona vegada, una abraçada molt més llarga que forta que la primera, plena de petonets una mica innocents i de força exploracions del cos de l'altra. Sentia, no decidia. Sobtadament la idea que estàvem completament nues va aparèixer al meu cap, per algun motiu no n'havia estat conscient fins que els nostres pits van entrar en contacte. Ja no era el moment de tenir orgasmes, ja no era com quan em masturbava, però fet per una altra persona; ara ja sabia que aquella experiència marcaria la meva vida. Em vaig preguntar si també la d'ella, si era la primera vegada -tot em feia sospitar que no-, però el silenci era màgic i no li vaig preguntar.

La següent cosa que recordo va ser que el meu rellotge em va despertar. A la Duci, no. Ja era l'hora d'aixecar-nos i una mena de ressaca de sexe m'ho va fer veure en negatiu: em va fer pensar que només tindríem una altra nit. Vaig foragitar ràpidament aquesta idea. No, l'important era viure el moment, donar i rebre.

Vaig encendre el llum i vaig separar la roba del llit amb suavitat per poder-la mirar sense despertar-la. Encara estàvem despullades, i aquest detall em va entendrir fins fer-me vessar alguna llàgrima d'emoció.

Em vaig arrambar lentament a ella, tot despertant-la, i ens vam tornar a tapar amb la manta mentre els seus braços buscaven envoltar el meu cos i els ulls se li obrien tímidament. Va somriure i per un moment es va esverar perquè pensava que fèiem tard, el rellotge la va tranquil·litzar, teníem temps. I aleshores va començar a xerrar tot el que havia callat durant la nit: que havia estat meravellós, que si m'ho havia passat bé, que si no m'havia fet res que no volgués, que si voldria repetir…

-Clar que sí. I si pot ser, que encara sigui millor. I més tendre, encara que pugui semblar impossible…

-I més pervers? -em va preguntar mentre crec que enrogia una mica.

Em va sobtar força. No, a aquella edat, no era una persona especialment segura, em va agafar a contrapeu i no vaig saber contestar a temps, suposo que mil coses que no havia experimenta mai van passar pel meu cap en un instant mentre reflexionava sobre la paraula. La Duci, després d'una pausa esperant si deia alguna cosa, em va continuar parlant un xic nerviosa. Uns nervis que pensava que haurien de ser el meu estat d'ànim però era el de ella. Intercalava força frases en hongarès, de les que naturalment no entenia en absolut les paraules, però sí, segurament, les intencions.

No sé si ho havia pensat durat la nit, mentre m'adormia, o va ser en aquell instant, però vaig decidir actuar jo primera: era el moment de fer-ho. Sempre he sabut llevar-me de pressa quan arriba l'hora, i ara, per fer les mandroses, no ens aniríem a perdre la meva idea. Em vaig incorporar, vaig baixar del llit i la vaig fer posar dreta entre protestes que em sonaven igual que si les estigués dient en xinés. Per la mà la vaig arrossegar fins el bany, aleshores, ja ben desperta, ho va entendre i em va fer un somriure, que puc qualificar amb una paraula que ella havia dit feia una estona en alemany però que sona igual que en català: pervers.

Però o, el resultat va tenir molt més de tendre que de pervers, allà sota l'aigua molt calenta que queia suaument sobre les nostres pells, ens vam abraçar, ens vam ensabonar, vam passar la mà per gairebé cada centímetre quadrat del cos de l'altra, però no va passar ni una de les coses que a aquella edat hagués qualificat de perverses, les dues, en un consens sense paraules, vam estar d'acord que no era el moment de cercar el sexe més intens. Això sí, suggeriments en vaig rebre força i també n'hi vaig fer. Encara ens quedava tota una nit per avançar més, i tot un dia per desitjar-ho i imaginar.

Quan vam sortir de la dutxa, ens van dedicar a eixugar-nos l'una a l'altra, per torns. Després a pentinar-nos i, finalment, a vestir-nos.

I aleshores, sobtadament, em va passar un fet extraordinari: va reviure en mi un sentiment de quan era molt petita i jugava amb la meva nina preferida, aquella que no tenia nom i que sempre m'acompanyava dia i nit, però que en arribar a l'adolescència havia menyspreat. La havia de recuperar, em va envair una mena de sentiment de culpa per haver estat tan desconsiderada… amb una nina tova de drap, una nina amb uns cabells que ara que hi pensava, s'assemblaven als de la Duci. Ara ja sabia quin nom tenia realment la meva nina.