Dues noies i tres nits. 1: Una habitació glaçada

Un relat de: florvermella

No va ser la primera vegada que vaig practicar el sexe, però sí la primera que ho vaig fer amb una altra noia.
Un encontre ple de de tendresa, amb unes emocions tan fortes com el plaer físic.
Sabia que no ens tornaríem a veure, i suposo que va influir en eliminar barreres culturals i tabús educatius.
Espero que ella rebés de mi el mateix que jo li vaig lliurar.

()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()(()(

Havia estat la darrera en incorporar-me al cor juvenil, i encara no tenia gaire lligams d'amistat amb cap de les altres cantants. Potser va ser també per això que la directora, el primer dia de la trobada internacional de corals escolars, m'ho va demanar a mi:

-Elena, tenim un petit problema, sou un nombre senar de noies, i les habitacions són de dues. Resulta que a l'altra coral, la de les hongareses, els passa el mateix, i com que he vist que en anglès ens costa a totes bastant entendre'ns amb elles, i que tu i una de les noies de l'altre grup heu estat parlant en alemany fluidament, hem pensat que podríeu compartir habitació a l'hotel, si no t'importa. Saps de quina noia parlo, oi?

Clar, era evident, només havia parlat en alemany -que coneixia per haver viscut sis anys a Alemanya- amb una. Mentre intentàvem comunicar-nos en anglès escolar amb resultats mediocres amb les de l'altra coral que compartia hotel amb nosaltres, a aquella noia se li va escapar una expressió alemanya, li vaig continuar en aquella llengua, i vam tenir una petita conversa. Em va explicar, que es deia Duci, una forma familiar hongaresa de Magdalena, que estudiava el curs equivalent al primer de batxillerat i que la seva mare era austríaca, d'aquí que dominés l'alemany.

A resultes d'aquest encontre, em vaig fixar en ella durant l'assaig conjunt, cantava de soprano com jo, i semblava d'aquelles que gaudeixen al màxim en fer-ho. Però em vaig adonar que li passava alguna cosa amb el seu grup, restava solitària durant els descansos, encara que vaig pensar que podria ser precisament per una qüestió d'idioma.

El primer dia de la trobada l'havíem dedicat a l'assaig amb l'altra coral, no va ser fins després de sopar, quan a l'hotel ens van repartir les habitacions. Pel que sembla, hi havia hagut un error en les reserves i van haver d'habilitar algunes places de més en unes golfes una mica atrotinades. La directora de l'altra coral, en un anglès gairebé incomprensible, em va presentar formalment la Duci i ens va mostrar l'habitació que compartiríem, precisament una de les suplementàries.

L'escala que s'enfilava al pis de dalt, era estreta, de fusta i grinyolava, l'habitació, que estava gelada era un pèl tètrica, amb un armari antic enorme, i el llit era... de matrimoni.

Vaig mirar la Duci, ella em va mirar a mi, va mirar el llit, diria que es va posar una mica vermella, i em va dir:

-No t'importa, veritat?

-En absolut, amb la temperatura que fa, segur que és millor.

En un parell de minuts ja estàvem en el llit sota les flassades, tremolant de fred. Afortunadament, aviat es va començar a notar una mica la calefacció que havíem posat al màxim en entrar.

-A veure si això s'escalfa, que estic com un glaçó -li vaig dir.

-Per a tu, deu ser pitjor, oi que al vostre país no fa mai gaire fred?

-No, a la meva ciutat només recordo haver vist nevar un parell de vegades, però he viscut mots anys a Alemanya, i allí sí que hi fa fred. Vine, acosta't i ens escalfarem l'una a l'altra.

La Duci no es va moure. Vaig ser jo qui la vaig agafar per l'espatlla i la vaig fer girar cap a mi. La vaig abraçar, i al cap d'uns segons de dubte, ella també.

Fins a aleshores no havia pensat en absolut en les implicacions d'aquell acte, senzillament havia obrat com tantes altres vegades que anant d'excursió a la muntanya, dins una tenda de campanya, m'havia arraulit contra companys i companyes per combatre el fred, clar que allí cadascun estava dins el seu sac de dormir, i aquí solament els pijames separaven els nostres cossos.

Tremolava encara una mica i em bellugava per entrar en calor, amb les mans fregava l'esquena de la Duci, que al poc em va imitar. La tenia allà mateix enganxadíssima, era impossible no notar-ho. Notava els seus pits contra els meus, notava les seves cuixes i encara més quan vam entrellaçar les cames, tenia la seva cara a centímetres de la meva, notava el seu alè i l'olor del seu cabell.

Indubtablement, m'agradava. I hi havia un component sexual en allò.

Sóc precoç, per aquells temps practicava assíduament l'autoerotisme, també ja havia estat alguna vegada amb nois: carícies, tocaments, petons més aviat maldestres, intents de sexe oral i finalment, feia uns mesos, havia deixat de ser verge; cap mena de compromís, suposo que les meves trobades havien estat més per ganes de provar, per afirmació personal o purament per plaer físic que per una qüestió de sentiments. Respecte a les noies, sí, per unes especials circumstàncies que havia viscut, m'ho havia plantejat i havia arribat a la conclusió que podria ser interessant o divertit, però no de manera immediata. Tampoc no n'havia tingut cap ocasió clara.

Mentre estava allí enganxada a la Duci com una paparra, no pensava gaire en tot això, senzillament m'agradava, i estava allí vivint el moment.

Lentament anàvem entrant en calor, i no només en el sentit de la temperatura que mesuren els termòmetres. Tenia els mugrons durs i em vaig adonar que els d'ella també ho estaven, i ara ja no podia ser de fred. La meva cama va penetrar entre les seves i deliberadament va anar a impactar al seu entrecuix. No hi va haver reacció immediata, però una mica després, el seu genoll també va avançar entre les meves cames i vaig començar a notar a la cuixa que li tenia clavada uns moviments rítmics molt suaus de frec. La vaig imitar, el meu pubis també va començar a fregar contra la seva cama, augmentant encara més la meva temperatura interna.

Però aquella nit, la cosa no va passar d'aquí, va ser ella la primera que es va relaxar, afluixant l'abraçada fins que finalment va quedar estesa panxa amunt. La vaig deixar anar, i al cap de poca estona em va semblar que dormia. Em vaig posar d'esquena a ella per dormir-me en un llit que ja estava relativament calent, però no podia. Necessitava més contacte. Tenia ganes de tocar-la però no volia despertar-la, aleshores, la meva mà, com amb voluntat pròpia, se'm va ficar dins el pijama i va ser a mi a qui va tocar. Amb suavitat, poc a poquet, com a mi m'agrada. Em vaig relaxar el màxim que vaig poder, per a allargar al màxim el moment de l'orgasme i aconseguir que les convulsions no la despertessin.

La Duci em va despertar sacsejant-me una mica:

-Ja és l'hora, has de despertar-te, jo gairebé estic, ja m'he dutxat. Vinga, ràpid que faràs tard.

L'habitació estava calenta de tota a nit amb la calefacció al màxim. La Duci, dreta i embolicada en una tovallola. Em vaig anar aixecant, vaig anar preparant les coses, però no vaig entrar al bany fins que ella no es va treure la tovallola. Per la nit quasi no m'havia fixat quan es despullava a la meva esquena, a l'altre banda del llit. Tampoc no en tenia cap motiu especial. Ara sí que tenia ganes, encara que fos uns instants, de veure-la nua. Era una mica més prima del que m'havia semblat fins a llavors, els pits cònics eren una mica més petits que els meus, que tampoc no són gran cosa, però era més ampla de malucs, i al pubis hi tenia una mata de pèl molt negre i arrissat que contrastava amb la pell blanca i sense marques de banyador.
Era evident que s'adonava que l'estava mirant i que va fer un volt perquè la veiés per tot arreu. Jo, abans de ficar-me al bany, mentre ella es posava les calcetes i els sostenidors, em vaig posar dreta i em vaig despullar del tot davant d'ella. També em mirava. Vaig entrar a la dutxa.

Quan en vaig sortir, ella ja se n'havia anat a esmorzar, estava amb les seves compatriotes i durant tot el dia -dos concerts i una curta visita turística per grups-, només la vaig veure de lluny, encara que no vaig poder deixar de pensar en ella: dues nits més, dormiríem juntes abans de separar-nos i anar a viure a milers de quilòmetres l'una de l'altra.

Comentaris

  • kispar fidu | 07-12-2007

    ja estic aquí! com et vaig dir l'altre dia, tenia pendent passar-me per els teus escrits! i ara, abans de baixar a sopar i després de fer una mica de feineta, m'he deidcat uns minutets per a gaudir-ne. I ha estat entretingut, m'ha agradat. La situació, el lloc, l'habitació, el contacte... sí, ha estat bonic. I m'agrada com ho has tractat amb dolçor, tendrament.

    jo també tinc un relat per l'estil, potser t'agradaria llegir-te'l (no és cap "obligació", eh!), és que m'hi ha fet pensar, en dir-t'ho vull dir: Posseint-noS

    una pregunta de curiositat: alguna experiència similar viscuda?

    passaré per la segona part després!

    fins ara,
    Gemm@

    p.d: hi haurà la tercera, no? l'últim dia!

    ens veiem!

  • Quina casualitat!!![Ofensiu]
    kispar fidu | 24-11-2007

    (No l'he llegit encara!)

    Però tenia pendent passar-me pel teu raconet per fer-hi una ullada després d'haver rebut el teu comentari fa uns dies!

    I al mateix temps, tenia guardat l'enllaç d'aquest escrit, per a llegir-me'l quan trobés el moment! Ja que el seu títol em va cridar molt l'atenció quan el vaig veure pels últims comentats (o publicats! no ho sé!).

    i ara que venia a fer un cop d'ull als teus escrit em trobo amb aquests dos títols que tenia en ment! què bó! m'ha fet moolta gràcia!

    Tornaré a passar-me per aquí doncs!

    per a acabar amb les meves coses pendents que vull fer, i llegir-me en calma les dues parts de la teva història!

    ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@