Cercador
dubtosa teoria sobre la construcció de la massa humana
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Alguna gent és jove i res més.
Alguna gent és vella i res més.
Alguna gent està al mig i prou.
La diferència
és que uns tenen tres,
altres, cinc i altres, nou.
Les dones llencen les rentadores
contra les parets,
els homes beuen massa
i copulen sofàs.
Mai, mai es troben,
malgrat que ho intenten una
i altra vegada, de llit en llit...
però la carn busca quelcom més
que carn.
Si les mosques es vestissin de moda,
s'incendiessin tots els blocs de pisos,
les bombes parissin abans d'hora
i el món petés enlaire...
tot, tot seguiria igual:
Alguna gent seria jove i res més.
Alguna gent seria vella i res més.
Alguna gent estaria al mig i prou.
Uns tindrien tres,
altres, cinc i altres, nou.
Els diferents serien eliminats
amb l'excusa del dret a ser iguals.
Per simular una lleu esperança,
algú suggeriria que hi ha notables
excepcions.
Ei, ho diu en Charles Bukowski,
jo no asseguro res.
Jo només sóc jove i tinc tres.
Comentaris
-
Gran inspiració...[Ofensiu]Puça | 17-06-2006 | Valoració: 10
Bukowski...
Per un poeta que no deixa de sorprendre'm...
Petons -
ets poeta[Ofensiu]jaumesb | 09-06-2006 | Valoració: 10
la teva poesia és gran
l'home i la dona es poden trobar si es despullen
si realment ho volen
per mi és un honor està amb tu, amb la teva obra
una abraçada -
M'ha semblat una molt bona poesia[Ofensiu]filladelvent | 09-06-2006
amb la repetició de la tornada reflexiva i crítica. I que fa reflexionar als lectors, clar.
Avui estic de poques paraules... però sempre et llegeixo, saps? Em recordo que vaig apropar-me a tu per criicar-te un poema que vaig trobar insofrible; tu em vas respondre d'una manera molt digne, i vam començar a comentar-nos mútuament... l'altre dia, pensant-hi, vaig escriure una petita poesia. Perquè vegis que t'admiro no "tot i com ets", sinó per com ets.
Capdelin
Vaig odiar-lo perquè creia
que es creia déu;
i vaig dir-li-ho.
Llavors em va retreure:
Jo sóc així!
Jo ho faig així!
Sé el que sé i no sé més!
I vaig deixar d'odiar-lo,
inconscientment.
En sec, sorprenentment,
va dir-me "mestra",
i vaig riure, i encara ric:
déu dient-me mestra!
Sols un mestre digne
pot lloar qui l'ha escopit.
-Filladelvent-
-
Doncs![Ofensiu]Emelkin | 08-06-2006 | Valoració: 10
Aqui tenim una altre "capdelinada". Un poema que recorda que, després de tot, tots som iguals i estem subjectes a les normes de la natura, per molt que volguem ser diferents, sempre serem 3, 5 o 9... i és igual que peti tot el que nosaltres hem construït, tot seguirà les mateixes lleis que ens van parir!
A vegades cal recordar que tots som humans, quan s'oblida és quan es fan bejenades.
Un altre 10 x la teva coleccio!
Ah i orgullós de postejarte el comentari 3200!!
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303892 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )