Dubtes.

M'embriaga(ava) la seva olor. Petons, tendres i juganers, retenint-me (nos) de voler-ne més.
El perfum que es desprenia del seu coll m'inspirava desig, desig d'agafar-la i besar-la. Xuclar-la, respirar-la.
Durant uns instants, l'he estimat. Potser ara encara ho faig.

Ell semblava esperar-me, curt de temps. Em mirava. I jo a ell.
S'entendria amb lleugeresa.
Apareguè el contacte, junt amb les meves pors.
Vaig allunyar-me'n, pel camí fosc. Distàncies, silencis... Infinita ingenuïtat!

Petits amors, amb plors, amargors, sense finals feliços... Només dolços instants que perduren en el record.