Cercador
Dubtes.
Un relat de: MarM'embriaga(ava) la seva olor. Petons, tendres i juganers, retenint-me (nos) de voler-ne més.
El perfum que es desprenia del seu coll m'inspirava desig, desig d'agafar-la i besar-la. Xuclar-la, respirar-la.
Durant uns instants, l'he estimat. Potser ara encara ho faig.
Ell semblava esperar-me, curt de temps. Em mirava. I jo a ell.
S'entendria amb lleugeresa.
Apareguè el contacte, junt amb les meves pors.
Vaig allunyar-me'n, pel camí fosc. Distàncies, silencis... Infinita ingenuïtat!
Petits amors, amb plors, amargors, sense finals feliços... Només dolços instants que perduren en el record.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Crit
- Què m'empeny a escriure?
- Odio la felicitat
- La noia de Fides
- "Here we are again"
- No tenia previst estimar
- Qui sap, qui sap...
- Jo amb mi mateixa
- Shock.
- "No em puc creure que no hagis rentat els plats!"
- Jo vull teixir
- La condemna dels "llestos"
- Nit set mil cinc-cents vint (7.520)
- Sentir-se malament
- Comença a ser TU