Dual

Un relat de: Melcior

    
Col·lectius solitaris Centre col·lectius
de masses insolidàries de masses solidàries
negades a millores, abocades a l' èxit
caminen de pler i dret caminen de ple i dret
a caure a l' abisme. properes a fer el cim.

Primats en evolució Humans en evolució
naveguen aigua perduts piloten i controlen
en gèlids mars i oceans, punts de càlides aigües
plens tots ells de fracàs. pletòriques de progrés.

Fileres de closca buits Corrues d'espavilats
lloen els déus de moda, obliden els déus actuals,
enfadats de no ser ells satisfets de no ser ells
els grans ídols elegits. els grans ídols elegits.

Icebergs sense destí Ocells de camí marcat
raigs de llums extingides espills que reverberen
retalls de vides magnes sanes vides que omplen
records de somnis potents. somnis potents, elevats.

Fantasmes incontrolats Éssers prou capacitats
petits com caps d' agulla plens de seny i saviesa
prosperen i deriven viatgen amb certa fruïció
a la unitat més minsa en el trànsit cel·lular
del forat negre de torn. de l'espai més infinit.

Comentaris

  • La Banyeta del badiu | 03-03-2006 | Valoració: 9

    Molt original, sí senyor !!.
    :-) Pilar

  • Genial[Ofensiu]
    ambre | 22-11-2005 | Valoració: 10

    aquest mirall que has posat davant del món.
    Molt bó.

  • Aclariment[Ofensiu]
    Melcior | 04-07-2005

    Estimats lectors
    imagineu-vos aquest poema com dues columnes paral·les i separades,que era la
    intenció original.

    Moltes gracies.

    Melcior.