No ho se res

Qui sap si algun dia, asseguts a la vora del mar, gelat amb ma..... arribarà la fi d' aquest camí . Facis el camí que facis, mai estaràs sol, una part de tu ja sempre estarà amb mi, el destí és invisible, com l'àngel que portes dins.

Yuna

Hi ha poesies que estan molt ben escrites, però et quedes una mica com que no saps que et volia dir l'autor. Jo no sé si està ben escrita o no, No sé si gramaticament està correcte. El que si sé, és que, a la noia a qui va dirigida aquesta poesia tota la resta no l'importarà gens... és molt afortunada, tot i que potser no ho sabrà mai.


Gemma34

Doncs sí, segueix endavant, sempre! Aconsegueix els teus propòsits...molt maco aquest poema...sincerament t'ho dic!
Un peto!

curiositat?
t'acabo d'enviar un mail

No és difícil
saber d'algú
si la ment et deixa
imaginar camins
per avançar...

No és difícil
investigar
la pista és clara
@ bla bla bla.

SAlut!!!!

M'agrada la manera com l'has escrit. Però això si, hauries de revisar el que escrius abans de publicar-ho, hi ha algunes faltetes. A mi em passa de vegades. Vaig amb presses al escrure-ho i després me'n adono que hi ha faltetes!! Sense aquestes el poema es llegeix de manera més lleugera.
Ara no puc ni escriure massa ni llegir massa perquè com s'acaba el trimestre tinc moolts exàmens!! Però quan acabi aquesta època "toca piiii", em posaré al dia!!! Que vagi bé!!!

laura^^