Dos camins

Un relat de: AVERROIS
Els nostres camins,
s’han allunyat.
Com misterioses llegendes,
fa temps que buscàvem
el tresor, que havíem perdut.
Però ha estat, inútil.
Gastàrem el nostre amor,
i ara tan sols podem,
recordar,
mentre ens allunyem.

Comentaris

  • A vegades...[Ofensiu]
    Marteta | 06-11-2011 | Valoració: 10

    .. el millor és allunyar-se de segons quines persones. Estar sòl a vegades ajuda a aclarar les idees, i si dues persones de veritat estan destinades a estar juntes, si es separen, pot ser que després els camins donin al mateix final.
    Una besada ;)

  • camí d'un a dos[Ofensiu]
    ales de foc | 28-07-2011 | Valoració: 9

    De vegades el cami que compartim amb aquella persona, es bifurca, de forma sobtada i inesperada i és llavors que motxil.la a l'esquena i amb un bri d'esperança i il.lusió hem de construir el nostre propi destí.
    salutacions literàries

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370458 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!